És evident que les eleccions del proper 27 de setembre i el caràcter plebiscitari que hi donarà una bona part de l'electorat del país, no només ha aixecat molts nervis i reaccions a l'altra banda, sinó també entre alguns sectors de casa nostra mateix. Res, però, que no sigui previsible i esperat. I molt més encara que ens falta per veure i sentir des d'ara i fins al dia dels comicis.

Hi ha nervis, molts nervis i, en bona part, no deixen de ser lògics si tenim en compte que el 28 de setembre es pot obrir un escenari per a tots desconegut, ple d'interrogants, però també amb una càrrega d'il·lusió per als que pensem que aquest país té al davant una oportunitat històrica per construir un altre present i futur. És per això que, davant d'un panorama d'aquestes característiques, els missatges de por siguin constants, alguns dels quals voregen, fins i tot, el ridícul. Un dels que més m'ha sorprès, instigat fins i tot, per alguns col·legues de professió, és quin futur els espera, al Barça i l'Espanyol –i jo hi afegiria la resta de clubs catalans–, en el cas que Catalunya sigui independent.

És lícit plantejar-se aquest interrogant, només faltaria, però, amb tots els respectes, em fa l'efecte que si aquest és el gran problema i maldecap que ha de tenir Catalunya en vista d'una hipotètica independència digueu-me on s'ha de firmar.

Però si aquesta és la gran por, saber en quina lliga jugaran els nostres equips en un futur, m'agradaria només recordar les declaracions fetes no fa gaire temps per Javier Tebas, president de la LFP, persona, per cert, ben allunyada ideològicament del que suposa el procés, en què afirmava que la lliga espanyola no es podia permetre renunciar a clubs com el FC Barcelona i posava com a exemple l'impacte, tant econòmic com de projecció, que tenia en l'àmbit mundial un clàssic entre el Barça i el Madrid.

No tinc ni idea si això serà així, perquè ara mateix ens movem en escenaris hipotètics, però sí que estic convençut que els clubs catalans acabaran jugant en alguna lliga, i més quan en l'àmbit europeu cada vegada hi ha més competicions organitzades conjuntament per diversos països. Només cal veure els casos de les lligues bàltiques o adriàtiques.