Dignitat a quatre xavos

Venint del sud, a la car­re­tera de Brus­sel·les, el preu de la dig­ni­tat d'Europa és als camps de Water­loo, que és on la història es va enfan­gar el 18 de juny de 1815. A Hou­gou­mont, a la casa pai­ral for­ti­fi­cada que va pro­te­gir el flanc dret de l'aris­tocràcia euro­pea coman­dada ales­ho­res pel duc de Welling­ton, els estats hereus dels 3.750 prus­si­ans i britànics que hi van morir per impe­dir que els altres 3.000 morts fran­ce­sos se n'endu­gues­sin la glòria paguen indi­rec­ta­ment la dig­ni­fi­cació del lloc per per­pe­tuar-ne la victòria. A l'altra punta, Le Cai­llou, la casa de pagès on Napoleó va esta­blir el quar­ter gene­ral abans de la bata­lla es manté digna amb la mateixa diplomàcia; i, al mig, sota el munt immens de terra del memo­rial del Puig del Lleó alçat damunt del cen­tre sen­si­ble de la for­mació de guerra de qui la va gua­nyar, les 40.000 vícti­mes es dig­ni­fi­quen amb la recons­trucció forense del cadàver d'un sol­dat des­co­bert durant les obres d'urba­nit­zació de l'ani­ver­sari recent.

Més avall, a Peronne i en tota la vall del Somme, els cen­tres d'inter­pre­tació de la I Guerra Mun­dial posen de mani­fest que, només l'1 de juliol de 1916, 20.000 homes van morir per la incom­pe­tent febrada mili­ta­rista dels governs del segle més bèstia d'Europa, i, tor­nant al nord, tant a La Cou­pole, prop de Calais, des d'on el règim ale­many de la II Guerra Mun­dial va llançar els pri­mers míssils balístics con­tra la població, com en el memo­rial del desem­bar­ca­ment de Nor­man­dia del 6 de juny de 1944 de Caen, on la dig­ni­tat esclata als ulls en les últi­mes car­tes autògra­fes dels afu­se­llats per dis­sidència, en tots aquests llocs on la dig­ni­tat euro­pea es compta en milers de vides, l'euro amb cin­quanta-qua­tre cèntims per per­sona que ha pagat el Barça com a multa a Europa per haver lluït l'este­lada el 6 de juny del 2015 a l'estadi històric de Berlín em sem­bla la xava­lla d'una dig­ni­tat molt ben inver­tida.