Opinió

“Welcome to Messiland”

El ‘parc temàtic' del Gamper va ser un bon anunci: a partir de demà, a Tbilisi, volem continuar engrandint la llegenda

“Jo he vist jugar Pelé, el de carn i ossos, amb el San­tos; el millor juga­dor de la història.” Això li havia sen­tit a dir, quan era petit i no poques vega­des, a un veí de casa, el senyor Ste­fa­nescu, un romanès que havia exer­cit la car­rera diplomàtica i que a final dels sei­xanta va estar des­ti­nat al Bra­sil, con­cre­ta­ment a São Paulo. Molt més que un fut­bo­lista, Edson Aran­tes do Nas­ci­mento va esde­ve­nir una icona del seu país i, fins i tot, en dies de par­tit, a les taqui­lles del modest camp de Vila Bel­miro o del majestuós Mara­canã –quan es trac­tava de la cana­rinha– s'havien arri­bat a pen­jar car­tells del tipus: “Pelé will not play tonight”, per evi­tar pos­si­bles recla­ma­ci­ons.

Amb motiu del tro­feu Joan Gam­per, con­ver­tit des de fa uns anys en una mena de parc temàtic del FC Bar­ce­lona, van ser més de 94.000 les ànimes que van omplir a ves­sar el tem­ple, de les quals moltíssi­mes eren de turis­tes vin­guts d'arreu. Quan tor­nin a casa seva a París, Milà, Sant Peters­burg, Miami, Tòquio o Tome­lloso, tots ells podran pre­su­mir d'haver estat al Camp Nou i d'haver tin­gut el pri­vi­legi –del qual nosal­tres gau­dim cada set­mana– d'haver vist jugar Messi, el de carn i ossos, amb el Barça. El millor juga­dor de la història. Això pot­ser hauríem d'explo­tar-ho més: ben­vin­guts a Mes­si­land!

Pri­mer títol a Tbi­lisi

De la mateixa manera, els juga­dors del Sevi­lla, el nos­tre rival de demà, sem­pre podran expli­car que van tenir l'honor de com­pe­tir en el marc d'una final euro­pea con­tra un mite i una lle­genda: Messi i el Barça. A Tbi­lisi toca aixe­car el pri­mer dels sis títols que volem gua­nyar aquesta tem­po­rada.

Els anda­lu­sos han dedi­cat gai­rebé tot l'estiu a pen­sar i pre­pa­rar a consciència la super­copa d'Europa. “No es gua­nya només amb la samar­reta”, deia fa uns dies el seu por­ter, el por­tuguès Beto Bas­tos, refe­rint-se al Barça. Té tota la raó, però l'afir­mació implica reconèixer que imposa –i molt– sor­tir al camp i veure onze tipus for­mats davant teu ves­tits amb la glo­ri­osa samar­reta blau­grana.

L'anècdota la va posar el seu nou fit­xatge, el danès Krohn-Dehli, que coin­ci­dint sense saber-ho amb el mateix dia que Messi anti­ci­pava la seva arri­bada als entre­na­ments, decla­rava: “Messi és el millor del món i cos­tarà atu­rar-lo, tot i que encara no s'entreni”, con­fiat –com els seus com­panys i tècnics– que la presència de l'astre argentí podria ser tes­ti­mo­nial. Curi­o­sa­ment, tant ell com el seu entre­na­dor, Unai Emery, s'assa­ben­ta­ven després que Leo, sense ni un gram de més al seu cos d'atleta, ja s'exer­ci­tava jun­ta­ment amb Ney­mar (maleïdes gal­te­res!), Suárez... més Raki­tic, Alves, Ini­esta... Gola seca i suor fred. Som insa­ci­a­bles i volem gua­nyar-ho tot.

Paraula de pre­si­dent...

Sobre l'afer de les este­la­des va par­lar el pre­si­dent, Josep Maria Bar­to­meu, en el marc del Congrés Mun­dial de Penyes: “Vaig dir que arri­baríem fins al final, i fins al final arri­ba­rem en aquest tema. Ho farem de la manera que ens carac­te­ritza a nosal­tres, pen­sant sem­pre en els interes­sos del club i de Cata­lu­nya. Que ningú vegi que la decisió de no recórrer sigui un acte de feblesa, perquè no ho és.“

En pre­nem nota. Per cert, si jo fos un dels direc­tius que encapçalarà demà la dele­gació del club, em pre­sen­ta­ria a la llotja del Dinamo Arena amb una este­lada. I –com diria el pre­si­dent– que ningú ho vegi com un acte de pro­vo­cació. Lli­ber­tat d'expressió, dig­ni­tat i honor. Par­lem d'això.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.