El cotó no enganya i les xifres del tennista serbi Novak Djokovic espanten. Cinquanta victòries i només tres derrotes des del gener expliquen per què domina amb mà de ferro el tennis mundial tot i ser contemporani de veritables monstres com ara Roger Federer, Andy Murray, Stan Wawrinka –més irregular i reconegut que la resta però igual de perillós quan té conjunció astral positiva– i Rafa Nadal, que ha ressorgit de les seves cendres i està fent un tram final de gran nivell per comptes de fotre's cops de cap al mur de les lamentacions. Djokovic ha guanyat tots els Masters 1.000 de la temporada que ha jugat i també el de París Bercy del curs anterior a pesar d'una competència ferotge, probablement la més feixuga de tota la història.

La rivalitat esportiva entre aquests grans tennistes que han coincidit al capdamunt en el segle XXI i que haurien pogut liderar la classificació mundial si haguessin viscut en èpoques diferents, és brutal. I en canvi, tret d'alguna picabaralla dialèctica entre Federer i Wawrinka ben esmolada més tard perquè van formar junts el tàndem campió de la copa Davis, tots donen exemple d'esportivitat, a pesar de tenir a voltes diferències, enaltint la dècada daurada de l'ATP. El temps de veure estavellar raquetes cada dos dies ha passat i, en línies generals, el comportament, sobretot dels mediàtics, és modèlic malgrat la tensió, els calés que s'hi juguen i el desgast que suposen els viatges que fan regularment de punta a punta de món.

Per això, l'ATP ha d'actuar amb duresa amb el mal educat australià Nick Kyrgios, que dijous va dir a Wawrinka a mig partit que un altre jove valor australià, Thanasi Kokkinakis, se n'anava al llita amb la seva parella sentimental. Donna Vekic i Kokkinakis juguen junts els dobles mixtos, i a Kyrgios, impresentable, no se li va ocórrer res millor. Més tard, Wawrinka va respondre amb elegància: “No li diria això ni al meu pitjor enemic.” Tot plegat em va recordar èpoques passades de futbol regional, quan el central fornit i veterà amenaçava el davanter centre acabat de sortir de l'ou dient-li algun bestiesa similar. Kyrgios, que en fa una darrere l'altra, ha traspassat els límits de velocitat permesa i l'ATP l'hauria d'escarmentar. M'és igual que hores després es disculpés. La multa econòmica li farà pessigolles. Suspendre'l un parell de tornejos, per exemple, l'ajudaria millor a reflexionar castigat de cara a la paret. I també restar-li punts. Els ídols actuals són superherois però comencen a ser grans. Les pistes estan plenes i el negoci funciona a ple rendiment al marge de la crisi. Per això, en pocs anys caldrà haver renovat la nòmina de cracs i la transició no serà fàcil. Kyrgios està cridat a ser-ne un, sobretot en pista ràpida, perquè les seves aptituds tennístiques són indiscutibles. Però és molt clar que si algú no l'adreça, serà difícil que arribi a la cúspide.