Nikola Karabatic ja és història en el Barça. El millor jugador del món va ser presentat fa un mes i en la contraportada d'aquest diari vam poder llegir, abans que fos oficial, el gir que va fer la situació del 33 blaugrana. Ni vull (ni puc) afegir una coma a l'aclaridor relat dels fets de Ramon Salmurri. El meu testimoni és sobre el primer partit oficial que va jugar Leonidas amb el club amb el qual va guanyar l'única Champions del seu extens palmarès i després del qual, aquest analfabet funcional de l'esport de la pilota amb resina enganxada va poder gravar les seves impressions. Fa just dos anys, avui.

La campanya electoral va reobrir, fugaçment i tímidament, l'insubstancial debat sobre el paper del Barça en la copa Catalunya. Va ser, aquest, un dels arguments d'alguns dels aspirants al totpoderós seient com a contrapunt al triplet.
Bé. Que si hi hauria d'anar el filial, que si el calendari...

En bàsquet, la Lliga Catalana es juga des que tinc ús de memòria. En hoquei sobre patins s'ha recuperat aquest any i, en l'handbol, la Lliga dels Pirineus s'ha convertit, els últims anys, en la supercopa catalana. El format du els dos catalans de l'Asobal a jugar una semifinal a partit únic al camp dels dos finalistes de la Copa Catalana, que juguen tots els equips del país. Un plantejament que va dur Arpad Sterbik a presenciar un Bordils - Barça acabat d'aterrar de l'Atlético o Karabatic a debutar en partit oficial al pavelló d'un poble amb pocs habitants més que el nombre d'espectadors d'un partit de lliga entre setmana al Palau. “Hem d'agrair tant al Barça com al Granollers la predisposició absoluta de jugar amb els seus millors homes. I no només això, sinó ser agraïts a l'handbol català, del qual tots dos treuen jugadors”, deia l'entrenador del Bordils, ahir en la prèvia al duel que juguen avui amb el Granollers.

Perquè, en una Catalunya independent, a quina lliga jugarà el Barça?