M'agraden els casaments en què estic sol. D'aquesta manera m'estalvio parlar amb vells desconeguts sobre èpoques pretèrites, i alhora, no haig d'acompanyar la clàssica xicota amb por de quedar-se penjada entre plats d'arròs i trossos de pernil. Davant d'aquest isolament voluntari, per tal d'alimentar el misteri, em solc posar la mà dreta a la butxaca i degusto l'aperitiu amb suficiència mentre regalo llambregades críptiques a dones casades. M'observo de reüll i ho tinc clar: jo em voldria a mi mateix. El problema arriba quan la núvia, preocupada per salvar les amigues assedegades d'un casament de blanc en una ermita romànica, et posa dins el mercat en contra de la teva voluntat. S'acosta la primera. Comença amb Bruce Springsteen i Roma. Està ben informada. També li agrada el futbol, o això afirma mentre un somriure fals li destrossa la mirada. És de l'Athletic. “Ja se sap –m'etziba mentre faig un glop per empassar-me la befa de la supercopa– els catalans i els bascos tenim una germanor singular.” No anem bé i no crec en la diplomàcia. Li explico la veritat: “A nosaltres ens agrada jugar finals contra vosaltres per fer una xiulada comuna a l'himne i guanyar-vos; si no, totes aquestes carrincloneries fraternes ens les passem per la barretina.” Fa cara d'estupefacció. Em diu que després de tres finals perdudes, els tocava alguna alegria. Vinga, ara a tolerar l'argument acomplexat del repartiment magnànim dels títols. Intento ser lúcid i lacònic: “Nosaltres portem Unicef al cul i Qatar a l'estómac, o sigui, no et creguis els que et feliciten amb un somrís hipòcrita. La filantropia barata és per als polítics.” M'acusa d'imbècil i es gira refregant-me els cabells per la cara. Al cap de cinc minuts la núvia m'esbronca i m'excuso. “Sempre m'han agradat les basques, però aquesta darrera setmana m'he tornat més d'andaluses amb regust de cobla flamenca.” El casament continua. Em
poso la mà a la butxaca i segueixo esguardant dones protegides per mascles menopàusics. La núvia em mira. Mai saps com acabaràs el dia: té família a Sevilla i sempre ha estat de refregar-se amb homes enigmàtics de futur incert.