El passat 27 d'abril la cadena Ser, en el seu programa estrella, El Larguero, va anunciar que ni el Real Madrid ni l'Atlético de Madrid podrien fitxar aquest estiu i probablement durant l'hivern. La FIFA, segons l'avesat José Ramón de la Morena, havia d'imposar als dos clubs la mateixa sanció que al FC Barcelona, ja que havien incomplert el reglament de traspassos de jugadors menors d'edat. A Madrid, sobretot a Can Florentino, van decidir dues coses, accelerar els fitxatges i negociar de sotamà amb la FIFA. Així, Danilo (Porto) va caure com la fruita madura i després van arribar els joves Odegaard i Asensio. Aquesta setmana també s'ha fitxat Kovacic per més de 30 milions i De Gea no ha estat presentat només perquè Van Gaal, ja ho sabem, és més tossut que una mula. Sense la competència del Barça en el mercat, que sí que estava sancionat de facto per la FIFA, tot ha estat més fàcil en els últims mesos per al superdirector tècnic del Madrid, el senyor Pérez.

“Que el Madrid no podrà fitxar? I una merda punxada en un pal”, és el primer que vaig pensar quan vaig sentir la notícia. L'“ésser superior” potser no pot saltar al camp a fer gols, però hi ha coses que amb un mòbil es poden arreglar fàcilment si tens diners i influència. El Barça, empantanegat en l'afer Neymar, va quedar sense capacitat de resposta i ara n'està patint les conseqüències. La Ser mai va rectificar la notícia i el Real Madrid –que sí que va amenaçar el periodista i escriptor Xavier Bosch amb una querella per un altre fet– tampoc li va demanar que ho fes. Simplement va aprofitar-se de la filtració per arreglar el problema.

De tot plegat se'n va aprofitar també l'Atlético de Madrid, que ha fitxat a cor què vols aquest estiu, no sigui que finalment a l'hivern o l'any 2020 algú de la FIFA es desperti –si és que no estan tots en una presó federal dels EUA– recordant que les mateixes trampes que va fer el Barça les han fet tots.

I parlant de l'Atlético de Madrid, tampoc cal oblidar les paraules de Diego Simeone avisant directament el Barça que aquesta temporada ja es pot calçar, que això que Florentino faci tres temporades que no guanya la lliga no es pot tolerar a segons quins cercles. I la primera prova documental li dóna la raó: el calendari de lliga. El Madrid, que necessita engreixar la maquinària de Benítez, comença piano, piano i el Barça, que ve de les supercopes, ha d'anar a San Mamés –com va, amics?– i al Calderón en les dues primeres sortides. N'hi ha que diuen, és clar, que tot plegat és un sorteig i que no cal donar-hi més voltes. Doncs una altra merda punxada en un pal.

Dels arbitratges, compte, que anirem també ben servits. Això de dilluns al Camp Nou és només un entremès. A la directiva, i de fet s'ha explicitat, hi ha pànic no només per l'any en blanc del Madrid de Florentino –una cosa irrepetible, en el sentit literal–sinó per la situació política a Catalunya, que és explosiva. Ara ja no es tracta de passejar estelades i de cridar independència, sinó de dur-la a terme. Com s'evita que a la lliga espanyola, començant per l'exfalangista (això d'ex ho poso com a deferència) Javier Tebas, l'animadversió al campió vagi in crescendo?