No hi ha sex­tet però tam­poc cap fracàs. Gua­nyar qua­tre o cinc títols de sis és un èxit es miri com es miri. El Bar­ce­lona és el millor equip de fut­bol del segle XXI i la seva intenció és que, quan aquest s'acabi, ho con­tinuï sent. Com el peri­o­disme no entén de futur farem una apro­xi­mació al pre­sent perquè cadascú extre­gui les seves con­clu­si­ons.

Josep Maria Bar­to­meu ha por­tat al club una nova estruc­tura del fut­bol divi­dida en tres eta­pes: la del pri­mer equip, lide­rada per Robert Fernàndez; la de la base (de cadets fins a pre­ben­ja­mins), amb Jordi Roura al cap­da­vant, i, enmig, la del Barça B i els juve­nils, amb Pep Segura de cap. Que­dem-nos aquí, en aquesta fase que té a veure amb el futur imme­diat ja que d'aquí sor­ti­ran (o ho hau­rien de fer) una base impor­tant dels pro­pers juga­dors del pri­mer equip.

El Barça B debuta demà a Cor­nellà a 2a B i per tant l'objec­tiu de Gerard López ha de ser tor­nar a pujar perquè en aquesta etapa (mal­grat que hi ha debat) la for­mació és més com­pleta amb més com­pe­ti­ti­vi­tat. Ho inten­tarà amb un plan­ter sense el talent d'altres gene­ra­ci­ons, amb juga­dors desa­ni­mats per haver de jugar en aquesta cate­go­ria i un con­junt que haurà d'apren­dre a dige­rir la cate­go­ria i a com­pe­tir com no ho va fer l'any pas­sat.

El més impor­tant de tot el fut­bol de base és que l'entre­na­dor del pri­mer equip obri la porta als joves. Enguany San­dro i Munir tenen fitxa del pri­mer equip. Ells són del gust de Luis Enri­que tot i que encara hem de com­pro­var el seu rol. En canvi Deu­lo­feu ha hagut de mar­xar a l'Ever­ton i tot i que Pedro ha fit­xat pel Chel­sea, Adama Traoré també ha sor­tit direcció l'Aston Villa anglès (hi ha veus que apel·len a cri­te­ris econòmics per qua­drar balanços perquè no es cre­uen un des­cart per motius fut­bolístics). Dues per­les, dos grans extrems de futur, han aban­do­nat el club. Cri­te­ris ben defi­nits en Luis Enri­que i, pel que s'intu­eix, com­par­tits pel nou orga­ni­grama espor­tiu. Talent i tre­ball segons qui s'ho mira però, sobre­tot, un mirall per als nens que pugen (i que veuen els papers de Masip, Bar­tra, Sergi Roberto, Mon­toya, Denis Suárez...). Tres per­les més no han rebut el permís per mar­xar: Sam­per, Gri­maldo i Don­gou.

Sergi Sam­per ha anat de gira amb el pri­mer equip tot i que ha fet la sen­sació que Gerard Gum­bau li ha gua­nyat ter­reny. Dos per­fils dife­rents d'una mateixa demar­cació. Un cop més, cri­te­ris fut­bolístics de l'entre­na­dor. Mal­grat tot, el Barça ha refu­sat ofer­tes de cessió per Sam­per. Hi ha tècnics al club que con­si­de­ren que no valen per a res. Opi­na­ble. Ces­si­ons a clubs amb entre­na­dors que no veuen el fut­bol com al Barça li interessa no valen per a res; ces­si­ons a clubs que juguen a l'atac o que tenen Pacos Jémezs a la ban­queta, aquests sí que valen. De moment, Hali­lo­vic jugarà cedit a l'Spor­ting d'Abe­lardo. Veu­rem. Amb Sam­per, Gerard López té un repte davant seu.

I Gri­maldo? Un altre dels cracs del plan­ter acaba con­tracte a final de tem­po­rada i ni ha estat reno­vat ni s'ha permès la seva sor­tida. Cas per­dut? Això sem­bla. Luis Enri­que ni el con­si­dera i la intenció de reno­vació d'Adri­ano és tota una decla­ració. A Gerard, en canvi, li agrada i l'ha fet capità. Cri­te­ris fut­bolístics, un cop més. Pel que fa a Jean Marie Don­gou, ni l'han dei­xat sor­tir ni compta pel pri­mer equip. És una neces­si­tat pels interes­sos d'ascens del club que, natu­ral­ment, són els impor­tants.

La presa de deci­si­ons actual afecta també els juve­nils que, veient el que veuen, deci­dei­xen mar­xar a altres clubs abans d'arri­bar al filial. La fuita de talents és pre­o­cu­pant ja que ha dei­xat el ter­cer equip molt tocat. Men­tres­tant el club no ha reac­ci­o­nat i el camí cap al Camp Nou cada cop és més impos­si­ble. Des de les apa­ri­ci­ons de Ser­gio i Pedro (ja fa set tem­po­ra­des) cap altre juga­dor sor­git del plan­ter és titu­lar (Alba, el 2012, va cos­tar 14 mili­ons d'euros).

Per tant, com es plan­teja el futur? El pre­si­dent Bar­to­meu, el ges­tor Albert Soler i els tècnics Robert, Segura i Roura estan deci­dint el pla. No ho tenen fàcil per donar forma a l'“evo­lució del mètode”, segons ho defi­nei­xen, perquè vénen d'un model d'èxit. És molt interes­sant. Ho segui­rem.

Les llis­tes

La de Junts pel Sí ja està tan­cada. La de la CUP, aviat. Tots, camí de l'estat propi. Tenim pressa.