Una lliga de dos
És mal símptoma pensar que només Barça i Madrid poden guanyar la lliga, però pitjor és pensar que tots els fats faran possible que sigui l'equip del règim qui en surti triomfador. El futbol espanyol està polititzat de forma extrema com durant la dictadura i els temps més foscos dels règims totalitaris. No hi ha res a fer mentre la lectura sigui la d'un estat uniformitzador. Només en les adscripcions esportives els pobres unionistes, els del no dialogar res amb la voluntat majoritària del poble català, es poden interiorment permetre discrepar del pensament únic madridista, ergo espanyolista, de l'Espanya del PP i PSOE. Ara cal incloure-hi els neomoderns, que recorden el lerrouxisme i el falangisme de fa quatre dies. La lliga de debò és la que molts maldem per veure, per poder fugir d'un futbol de nivell ínfim: és la lliga europea. A partir del cinquè o sisè, la lliga espanyola massa sovint és un futbol que sembla de professionals de fa 40 anys. Hem de copiar els recursos que fan possible que Europa prengui model del NBA: un parell o tres de zones geogràfiques i després, eliminatòries o lligueta entre els millors equips. No és acceptable la competició professional a totes entre un Messi o Ronaldo i un destraler dels equips cuers. És d'escàndol pensar que quan s'obri la llauna hi haurà una golejada o que mai pugui promoure's un entrenador jovencell davant equips en què un sol crac cobra més que tota la plantilla contrària junta.
Solucions? Sense veritable democràcia i sense sacsejar a fons i canviar la fortor a podrit d'una Espanya rònega, res es podrà fer. I amb els actuals dirigents del futbol espanyol, incrustats al poder de forma sospitosa, no hi ha res a fer. La independència ens farà lliures, més justos i solidaris per propi determini amb els nostres. Expulsarem el concepte de misèria política de PP, PSOE, Cs i resta unitarista no democràtica i, de passada, ajudarem a netejar el futbol, que prou falta hi fa.