Mai no havia vist el rostre d'Usain Bolt amb símptomes de tensió tan accentuats com en els minuts previs a la final dels 100 metres de diumenge passat. Una semifinal molt complicada i l'ombra cada cop més allargada del nord-americà Justin Gatlin eren les amenaces que planaven sobre la supremacia del millor velocista de tots els temps. A més, Bolt no s'havia entrenat en l'últim any amb la intensitat d'altres ocasions i el seu rendiment generava certs dubtes. Tot plegat va servir només per engrandir encara més la seva victòria contra Gatlin, que el va intimidar de valent en la fase inicial i la intermèdia de la cursa, però que es va agenollar, com sempre, davant del mite en el tram final. La cara de Bolt abans dels 200 metres era més relaxada tot i la lògica concentració prèvia. El seu domini respecte a Gatlin i la resta va ser abassegador i, segurament, si hagués forçat una mica en els metres finals hauria signat una marca millor, tot i que també és cert que després va estar una bona estona esbufegant, que també és humà. Tant en els 100 com en els 200, el jamaicà va guarnir els seus respectius triomfs amb un gran xou posterior, en la volta d'honor a l'estadi. Fins i tot es va encarar amb un membre del cos de seguretat amb una mirada assassina quan li van dir que prou d'autògrafs. L'individu el va estirar per l'esquena i Bolt es va girar estil Laporta –“No em toquis”–. Era el seu moment, l'estava gaudint i no va consentir que ningú li digués què havia de fer i com ho havia de fer. Bolt fins i tot va organitzar i situar els fotògrafs quan es va posar al davant d'una pancarta que proclamava la seva condició de número u i va apuntar a l'horitzó amb el seu arc imaginari.

Dijous, a més, va tenir un incident amb un càmera que el perseguia filmant en Segway i va xocar contra el mite. Tots dos van caure i haurien pogut prendre mal. Perplex perquè no sabia d'on havia sortit aquell conductor despistat, però educat, va anar a parlar amb el càmera i es va interessar pel seu estat. En definitiva, els 10 segons de les seves curses de 100 metres –a tot estirar– i els 20 de les de 200 –a tot estirar– són els més grans espectacles del món de l'atletisme. Però el que munta abans i després també és impagable. El seu carisma i la facilitat que té per connectar amb la gent engrandeixen la seva llegenda i emmirallen noves generacions. Reivindica que és el número u perquè és veritat, però no falta el respecte a ningú i és un exemple a seguir. En la final dels 100, diversos atletes, incloent-hi Gatlin, havien estat suspesos abans per dopatge. Ell presenta un full de serveis immaculat, i això multiplica encara més la seva condició d'icona mundial. Tant de bo tinguem Bolt per a uns quants anys més. L'altra bona notícia de les finals, tant dels 100 com dels 200, va ser la irrupció d'un relleu generacional que va conquerir el bronze i que puja amb força, però que encara demana autògrafs a Bolt.