Hi va haver un moment de l'etapa Guardiola en què el Barça podia jugar amb un equip amb nou futbolistes provinents del planter. L'important és que, a més, jugaven a un nivell altíssim. També va passar encara en el breu període del malaguanyat Tito Vilanova. Era una cosa que ens agradava. La sensació, a més, era que podien anar pujant jugadors del B i que, més o menys, sempre funcionarien al primer equip: com si hi hagués un sistema amb una dinàmica capaç d'encaixar-los i millorar-los. Des de fa un parell d'anys, però, és possible constatar que cada cop hi ha menys jugadors formats al planter que integren l'equip titular. També que els arribats més recentment a la plantilla de primera habitualment tenen pocs minuts, perquè l'entrenador no sembla que estigui prou convençut de les seves capacitats. El problema afegit és que quan tenen els minuts (i fins i tot la titularitat) no sempre acaben de rutllar. Una altra cosa és que, en aquests últims temps, han marxat uns quants del planter sense que, en el cas que siguin cedits o amb una clàusula que n'afavoreixi el retorn, hi hagi la perspectiva de recuperar-los. També hi ha la circumstància que els jugadors fitxats per un altre club no són substituïts per algú del planter. Un exemple recent i significatiu: per cobrir el buit de Pedro, “un vell noi de la casa”, s'especula amb fixatges i no es promou cap jove del Barça B.

En la mesura que el Barça B no només ha baixat de categoria, sinó que en les últimes temporades ha perdut brillantor, és possible considerar que del planter no n'està sortint la mena de jugadors que, de fet, han constituït l'espina dorsal del Barça triomfant, incloent-hi el de l'última temporada. Tot i que aleshores hi va haver alguna pèrdua (Valdés, substituït per dos porters fitxats) encara es podia afirmar que l'eix provenia de diverses fornades del planter: Piqué, Busquets, Xavi, Iniesta i Messi. Aquesta temporada, de manera anunciada per l'edat, s'ha perdut Xavi, un jugador amb tanta personalitat que es pot considerar insubstituïble, si bé es podria matisar que es va permetre que un relleu possible, Thiago, se n'anés al Bayern de Munic. En tot cas, es pot admetre que, com que no hi pot haver algú equivalent a Xavi, s'ha fitxat (que no promogut des del B) una altra mena de jugador: Arda Turan. Certament, essent tan excepcionals, no hi pot haver un doble de Xavi, Iniesta, Busquets ni, evidentment, de Messi. Tanmateix, n'hi podria haver altres de boníssims, que imposessin la seva pròpia singularitat. No sembla que estigui passant ni que pugui passar més o menys aviat. Ens hem de conformar reconeixent que, encara que es treballi de la mateixa manera, no sempre poden sortir jugadors tan bons com els esmentats? És possible. O és un símptoma que el planter ja no importa tant? De quina manera afectarà la hipotètica pèrdua del seu pes en la identitat del Barça en una manera de jugar que s'anava transmetent?