Opinió

Victimisme?

Alçar la veu contra els àrbitres quan tens la raó no et converteix en un victimista

Ni Luis Enri­que ni els juga­dors alçaran públi­ca­ment la veu per fer visi­ble el males­tar exis­tent pels arbi­trat­ges d'aquest inici de tem­po­rada. Ni volen ser acu­sats de vic­ti­mis­tes ni de tenir mania per­se­cutòria. Tam­poc jus­ti­fi­ca­ran per­dre una lliga per algu­nes erra­des d'alguns àrbi­tres al llarg d'un cam­pi­o­nat de 38 jor­na­des. Com se sol dir, en una tem­po­rada les deci­si­ons arbi­trals donen i tre­uen punts a tots els equips. Això no vol dir, però, que cal­gui callar si un es con­si­dera per­ju­di­cat i ho pot demos­trar. Fins i tot diria que és més ele­gant fer-ho quan les equi­vo­ca­ci­ons no t'han evi­tat el tri­omf, com en el par­tit con­tra el Màlaga de dis­sabte pas­sat al Camp Nou.

S'ha ins­tal·lat la per­cepció, també, que denun­ciar les erra­des dels àrbi­tres, i més si en són mol­tes en poc temps, és fer-se la víctima i que si, a sobre, ho fa un equip gran és tenir molta barra. No hi estic d'acord. Com tot­hom en el món del fut­bol, els àrbi­tres també han d'estar sub­jec­tes a la crítica, perquè les seves deci­si­ons pesen, i molt, en els par­tits. I el mínim que se'ls hau­ria d'exi­gir és que man­tin­guin el mateix cri­teri per a tots els equips i en tots els enfron­ta­ments. No pot ser, per exem­ple, que Jaime Latre no xiuli penal per les mans de Miguel Tor­res quan són idènti­ques a les que Piqué va fer en el clàssic de la tem­po­rada pas­sada al San­ti­ago Ber­nabéu i que Gil Man­zano sí que va cas­ti­gar amb la pena màxima. També és greu que no veiés la claríssima falta d'Ange­leri a Luis Suárez i que, en canvi, es cas­ti­guin algu­nes lipotímies al mig del camp. Latre també va per­me­tre el joc dur dels mala­guenys, com també ho havien fet González González i Velasco Car­ba­llo en els par­tits con­tra l'Ath­le­tic Club en la final de la super­copa d'Espa­nya i Del Cerro Grande con­tra el mateix rival en la pri­mera jor­nada de lliga. Que Tis­sone, del Màlaga, aguantés els 90 minuts al camp i que Adu­riz no veiés cap tar­geta tot i haver lesi­o­nat Alves i Bus­quets, no deixa de ser sor­pre­nent.

La tem­po­rada tot just acaba de començar i, en vista de les greus erra­des en con­tra, cal alçar la veu. Ho ha de fer el club i, si no, l'entre­na­dor o els juga­dors, encara que podrien que­dar més des­pro­te­gits. Cal apren­dre i fer cas de les parau­les de Guar­di­ola de fa uns anys. En la tem­po­rada 2011/12, amb el títol de lliga per­dut i ja en mans del Real Madrid, després del par­tit con­tra el Màlaga el tècnic de Sant­pe­dor va afir­mar: “El Madrid és just campió, però aquest any han pas­sat mol­tes coses que s'han ama­gat pel nos­tre silenci.” És un bon avís per als direc­tius, però també per a Luis Enri­que. Encara que a l'asturià no li agradi “per­dre ener­gia” en aquests temes, a la llarga pot­ser t'aca­bes pene­dint, perquè et pas­sen fac­tura. Al juny Sime­one pot­ser va exa­ge­rar quan va dir que aquesta lliga estava “pre­pa­rada” perquè la guanyés el Madrid, però si els arbi­trat­ges al gran rival dels blancs seguei­xen igual, pot­ser caldrà començar a sos­pi­tar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.