Ni Luis Enrique ni els jugadors alçaran públicament la veu per fer visible el malestar existent pels arbitratges d'aquest inici de temporada. Ni volen ser acusats de victimistes ni de tenir mania persecutòria. Tampoc justificaran perdre una lliga per algunes errades d'alguns àrbitres al llarg d'un campionat de 38 jornades. Com se sol dir, en una temporada les decisions arbitrals donen i treuen punts a tots els equips. Això no vol dir, però, que calgui callar si un es considera perjudicat i ho pot demostrar. Fins i tot diria que és més elegant fer-ho quan les equivocacions no t'han evitat el triomf, com en el partit contra el Màlaga de dissabte passat al Camp Nou.

S'ha instal·lat la percepció, també, que denunciar les errades dels àrbitres, i més si en són moltes en poc temps, és fer-se la víctima i que si, a sobre, ho fa un equip gran és tenir molta barra. No hi estic d'acord. Com tothom en el món del futbol, els àrbitres també han d'estar subjectes a la crítica, perquè les seves decisions pesen, i molt, en els partits. I el mínim que se'ls hauria d'exigir és que mantinguin el mateix criteri per a tots els equips i en tots els enfrontaments. No pot ser, per exemple, que Jaime Latre no xiuli penal per les mans de Miguel Torres quan són idèntiques a les que Piqué va fer en el clàssic de la temporada passada al Santiago Bernabéu i que Gil Manzano sí que va castigar amb la pena màxima. També és greu que no veiés la claríssima falta d'Angeleri a Luis Suárez i que, en canvi, es castiguin algunes lipotímies al mig del camp. Latre també va permetre el joc dur dels malaguenys, com també ho havien fet González González i Velasco Carballo en els partits contra l'Athletic Club en la final de la supercopa d'Espanya i Del Cerro Grande contra el mateix rival en la primera jornada de lliga. Que Tissone, del Màlaga, aguantés els 90 minuts al camp i que Aduriz no veiés cap targeta tot i haver lesionat Alves i Busquets, no deixa de ser sorprenent.

La temporada tot just acaba de començar i, en vista de les greus errades en contra, cal alçar la veu. Ho ha de fer el club i, si no, l'entrenador o els jugadors, encara que podrien quedar més desprotegits. Cal aprendre i fer cas de les paraules de Guardiola de fa uns anys. En la temporada 2011/12, amb el títol de lliga perdut i ja en mans del Real Madrid, després del partit contra el Màlaga el tècnic de Santpedor va afirmar: “El Madrid és just campió, però aquest any han passat moltes coses que s'han amagat pel nostre silenci.” És un bon avís per als directius, però també per a Luis Enrique. Encara que a l'asturià no li agradi “perdre energia” en aquests temes, a la llarga potser t'acabes penedint, perquè et passen factura. Al juny Simeone potser va exagerar quan va dir que aquesta lliga estava “preparada” perquè la guanyés el Madrid, però si els arbitratges al gran rival dels blancs segueixen igual, potser caldrà començar a sospitar.