Els passatges que s'han succeït l'última setmana en el bàsquet espanyol només han servit per deixar encara més demacrada la imatge d'unes competicions àmpliament reconegudes arreu d'Europa fins no fa gaire. Veure com els equips salten de categoria d'un dia per l'altre quan el període d'inscripció feia ja setmanes que estava esgotat o que un equip sorgit del no-res apareix de cop i volta a LEB Or, sense haver-se guanyat res a la pista –el nou Inmobiliaria San Pablo de Burgos ni tan sols ha disputat un partit oficial– són missatges que res tenen a veure amb l'esperit esportiu i que devaluen moltíssim el mèrit d'anar escalant categories per situar-se a un pas de l'elit. I és que, amb aquests precedents, quin sentit té invertir diners i temps en un club d'EBA o de LEB Plata buscant ascensos de categoria a la pista per arribar a Or, si hi ha la possibilitat de fer un club nou i ser-hi de seguida? La FEB havia aplicat la màniga ampla altres cops per preservar un mínim d'equips decent, però ara s'ha passat de frenada, i a Plata –els més perjudicats, per passar de 15 a 14–, ja hi ha qui ha alçat la veu a través de comunicats. Com sempre, tot s'acabarà diluint perquè els clubs, la majoria temorosos, mai es posaran d'acord per fer valer els seus drets. Molts sempre han preferit callar i acatar. I així estem.

Per no parlar ja del vodevil de la Lliga Endesa que ahir va viure el penúltim passatge. No és gens saludable que un altre cop no hagi pujat cap dels equips que s'ho ha guanyat sobre el parquet, perquè desvirtua tot el que s'acaba jugant en la LEB Or i dóna segones o terceres oportunitats a equips que han guanyat pocs partits o han fet temporades deplorables en l'ACB. Tant és així, que el Burgos, després de veure frustrat tres cops seguits el seu ascens ha decidit ni competir aquest curs en categoria professional. Després, tothom s'anima a fer mofa d'altres competicions europees i, al final, resulta que el ridícul més gran ara el tenim aquí. Davant dels nassos.