víctor Valdés es va confessar davant del periodista colombià Marlon Becerra. Valdés es va sincerar, obrint-se com només ho havia fet davant dels més íntims i posant en evidència les contradiccions interiors que hi ha en un jove que “per circumstàncies de la vida” va acabar essent porter d'un dels millors equips del món. Que després d'aixecar tres copes d'Europa un esportista pugui dir que “no han compensat els anys que has patit amb els que han anat bé” realment diu molt de la personalitat del personatge, que molts ja sabien que era força complexa. No obstant, de l'entrevista em quedo amb un tema més transversal. “Els futbolistes vivim una vida irreal”, va etzibar. És clar, és la vida associada a un star system particular, el del món del futbol, que a Europa ha acabat generant un negoci de magnituds astronòmiques. Valdés recordava melancòlic el moment que, a causa de la recuperació a Augsburg, va “tornar a tocar monedes”, a “pagar un cafè” o a “comprar un bitllet de tramvia”. Per una banda, aquest fet demostra la sobreprotecció que tenen les grans estrelles del futbol al nostre país, segurament per part dels clubs i agències de representació, que acaba allunyant-les de la realitat que viuen els seus seguidors. Per altra banda, evidencia la necessitat que els esportistes que han tocat la glòria, vinculada a l'èxit esportiu i econòmic, no oblidin mai el seu entorn natural, no fos cas que els comptes milionaris que se'ls associïn els ennuvolin la vista massa temps i tornar a tocar de peus a terra costi massa.

L'entrevista a Valdés és ideal per projectar davant de qualsevol col·lectiu de joves promeses que somien, un dia també, vestir els colors d'un gran club. Alguns potser acabaran, com l'exporter del Barça, aixecant un títol europeu, però també molts passaran per l'ostracisme que Valdés va patir en el moment en què va caure lesionat. I molts s'endinsaran en aquest ostracisme sense haver arribat a primera divisió, ni a segona A! Només la força de voluntat per fer la feina ben feta, sigui quin sigui el punt final del recorregut esportiu, pot ajudar a entendre que el camí no ha estat en va. També per a Valdés aquest va ser “el millor ensenyament” de la maleïda lesió que va patir.