La lliga Asobal tot just va començar ahir i ja podem assegurar, sense cap por d'espifiar-la, que la guanyarà el Barça Lassa folgadament. O sense baixar de l'autobús, que deia aquell. En cap altra de les grans competicions estatals es pot fer una afirmació tan rotunda com aquesta. L'equip de Xavi Pascual es convertirà en el primer de la història de la competició que encadenarà sis títols consecutius i, molt probablement, també igualarà i superarà el rècord de 67 victòries consecutives del Ciudad Real (ara n'encadena 61). Fins a quin punt aquesta situació és mèrit del Barça? Òbviament, els primers responsables són els jugadors blaugrana, que juguen i cobren per fer-ho tan bé com saben, però tampoc ens equivocarem de gaire si diem que això passa, sobretot, per demèrit de la competició i dels rivals. La crisi econòmica va tocar de ple l'Asobal i va obligar a tancar la barraca als adversaris més potents del Barça. Els seus millors jugadors van acabar migrant cap a altres competicions europees, perquè els equips que van continuar no tenien els diners per retenir-los. El Barça, en canvi, no va perdre potencial econòmic i ha quedat sol com a únic aspirant al títol ja abans de començar la competició. L'única emoció, aquest any, serà veure si el Fraikin Granollers, tercer dos cops consecutius, és capaç de prendre el subcampionat al Naturhouse.

La temporada passada, la superioritat dels jugadors de Xavi Pascual va ser insultant. Van guanyar 24 dels seus 30 partits de 10 gols o més i 6 de 20 o més. La victòria més àmplia, de 26 gols, va ser a la pista del Zamora (jornada 25) i la més curta, de 3 gols, a la del Benidorm (jornada 8). El balanç final entre els gols fets i encaixats va ser de 404 a favor del Barça, amb una mitjana de gairebé 13,5 gols per partit. Un passeig en tota regla.

Però que les coses resultin tan fàcils també pot comportar complicacions, sobretot en la competició europea. Sense rivals combatius que l'incentivin a superar-se jornada rere jornada, el Barça hauria pogut perdre competitivitat en la Champions, cosa que no va passar. Si guanyar cada partit de lliga és bufar i fer ampolles, com s'aconsegueix el ritme competitiu necessari per enfrontar-se amb els millors equips d'Europa? En això hi va tenir un paper clau el cos tècnic. Xavi Pascual va saber mantenir alta la motivació dels seus jugadors, a pesar que la lliga Asobal no oferia gaires incentius. La recompensa va arribar amb el novè títol blaugrana en la màxima competició europea, en la qual el Barça només va perdre un partit, contra el Wisla (34-31), i en va empatar un altre, contra el Kolding (27-27), en la fase regular.

Aquest, doncs, tornarà a ser el gran objectiu de la temporada del Barça Lassa: aconseguir un ritme competitiu idoni per disputar la Champions, malgrat que l'Asobal no doni per a gaire més que per a un entrenament de qualitat.