La lliga Aso­bal tot just va començar ahir i ja podem asse­gu­rar, sense cap por d'espi­fiar-la, que la gua­nyarà el Barça Lassa fol­ga­da­ment. O sense bai­xar de l'autobús, que deia aquell. En cap altra de les grans com­pe­ti­ci­ons esta­tals es pot fer una afir­mació tan rotunda com aquesta. L'equip de Xavi Pas­cual es con­ver­tirà en el pri­mer de la història de la com­pe­tició que enca­de­narà sis títols con­se­cu­tius i, molt pro­ba­ble­ment, també igua­larà i superarà el rècord de 67 victòries con­se­cu­ti­ves del Ciu­dad Real (ara n'enca­dena 61). Fins a quin punt aquesta situ­ació és mèrit del Barça? Òbvi­a­ment, els pri­mers res­pon­sa­bles són els juga­dors blau­grana, que juguen i cobren per fer-ho tan bé com saben, però tam­poc ens equi­vo­ca­rem de gaire si diem que això passa, sobre­tot, per demèrit de la com­pe­tició i dels rivals. La crisi econòmica va tocar de ple l'Aso­bal i va obli­gar a tan­car la bar­raca als adver­sa­ris més potents del Barça. Els seus millors juga­dors van aca­bar migrant cap a altres com­pe­ti­ci­ons euro­pees, perquè els equips que van con­ti­nuar no tenien els diners per rete­nir-los. El Barça, en canvi, no va per­dre poten­cial econòmic i ha que­dat sol com a únic aspi­rant al títol ja abans de començar la com­pe­tició. L'única emoció, aquest any, serà veure si el Fraikin Gra­no­llers, ter­cer dos cops con­se­cu­tius, és capaç de pren­dre el sub­cam­pi­o­nat al Natur­house.

La tem­po­rada pas­sada, la supe­ri­o­ri­tat dels juga­dors de Xavi Pas­cual va ser insul­tant. Van gua­nyar 24 dels seus 30 par­tits de 10 gols o més i 6 de 20 o més. La victòria més àmplia, de 26 gols, va ser a la pista del Zamora (jor­nada 25) i la més curta, de 3 gols, a la del Beni­dorm (jor­nada 8). El balanç final entre els gols fets i encai­xats va ser de 404 a favor del Barça, amb una mit­jana de gai­rebé 13,5 gols per par­tit. Un pas­seig en tota regla.

Però que les coses resul­tin tan fàcils també pot com­por­tar com­pli­ca­ci­ons, sobre­tot en la com­pe­tició euro­pea. Sense rivals com­ba­tius que l'incen­ti­vin a superar-se jor­nada rere jor­nada, el Barça hau­ria pogut per­dre com­pe­ti­ti­vi­tat en la Cham­pi­ons, cosa que no va pas­sar. Si gua­nyar cada par­tit de lliga és bufar i fer ampo­lles, com s'acon­se­gueix el ritme com­pe­ti­tiu neces­sari per enfron­tar-se amb els millors equips d'Europa? En això hi va tenir un paper clau el cos tècnic. Xavi Pas­cual va saber man­te­nir alta la moti­vació dels seus juga­dors, a pesar que la lliga Aso­bal no ofe­ria gai­res incen­tius. La recom­pensa va arri­bar amb el novè títol blau­grana en la màxima com­pe­tició euro­pea, en la qual el Barça només va per­dre un par­tit, con­tra el Wisla (34-31), i en va empa­tar un altre, con­tra el Kol­ding (27-27), en la fase regu­lar.

Aquest, doncs, tor­narà a ser el gran objec­tiu de la tem­po­rada del Barça Lassa: acon­se­guir un ritme com­pe­ti­tiu idoni per dis­pu­tar la Cham­pi­ons, mal­grat que l'Aso­bal no doni per a gaire més que per a un entre­na­ment de qua­li­tat.