Que vénen els xinesos
Quan jo era molt jove va aparèixer el llibre d'Alain Peyrefitte Cuando China despierte... El volum va ser un gran èxit de vendes i, com passa amb alguns llibres, el seu ressò va anar més enllà de les pàgines. Va posar a Europa la por al cos pel despertament xinès. La Xina era aleshores una gran desconeguda, tancada en si mateixa. Peyrefitte la va visitar i va endevinar les possibilitats enormes que tenia, això que estem vivint avui.
I ens va quedar per sempre la imatge: ai, quan la Xina es desperti! Futbolísticament parlant, això encara sembla excèntric. Però aquests dies han passat un seguit de coses que m'han fet pensar que igual la cosa comença a canviar. Els últims anys hem vist el creixement de lligues noves, en països poc futbolers, que comencen a prendre cos. El cas paradigmàtic és l'MLS dels Estats Units, després de reiterats intents de fer una lliga japonesa. També en alguns països àrabs s'han creat lligues que contracten figures a preu de petrodòlar i fins i tot l'Índia, amb més o menys fortuna, ha creat una lliga pròpia.
A la Xina s'havia fet normal la visita d'equips europeus i, fins i tot, la disputa, territorialment exòtica, d'algun títol. Com va ser el cas de la copa d'Itàlia. Tanmateix, la lliga local no havia entrat encara en el radar de l'atenció de tothom. De cop, però, els darrers dies hem sabut de grans adquisicions fetes per equips sobre els quals no sabem res, com ara el Xangai i el Guangzhou. El Xangai l'entrena Sven Goran Eriksson i acaba de fitxar el capità de la selecció de Ghana, Asamoah Gyan. A la mateixa ciutat, el Shenhua ha fitxat Scolari, Paulinho i Robinho. I diversos jugadors europeus de segona fila que fins ara jugaven a Corea i el Japó s'han passat sobtadament a la lliga xinesa, que afronta aquesta temporada amb un altre perfil. Per descomptat que no podem comparar-la ara mateix ni tan sols amb la dels Estats Units. Però, i si és tot plegat un indici més del despertament del gegant asiàtic?