A inicis de l'any que ve, a quatre mesos vista, s'haurà acabat el càstig mai no prou explicat que la FIFA va imposar al Barça de no poder fitxar. Els jugadors contractats ni tan sols han pogut jugar amistosos, un fet que el Barça no ha remogut gaire i que sembla fora de lloc.

Sigui com sigui, el temps de quarantena s'acabarà en quatre dies i caldrà fer una profunda reflexió sobre tot el que ha succeït. Més enllà d'una responsabilitat que ara es fa difícil de poder concretar, des del mateix club hi va haver professionals que ja varen avisar que no es feien les coses correctament i des d'instàncies federatives internacionals s'havia fet el mateix. Cal treure'n la lliçó apresa que de res va servir el pretès aval i garantia protectora de la federació espanyola en afirmar que es feia garant del cas. Tampoc hi són Sandro Rosell ni tampoc Zubizarreta.

Ens cal ser més presents en les institucions europees i internacionals. Igual exactament que com a país. Si només ens volen pels èxits o pels diners mai no ens defensaran de debò quan vinguin mal dades. Un altre punt és l'agraïment, no als professionals que hem fitxat, sinó a tots aquells nois del planter que han aguantat el que ha calgut per complir el seu somni de jugar al Barça. No ha estat ni és fàcil l'actuació d'aquests nanos, entrenar-se i no jugar, tot i saber que el Barça no trafica amb menors, que és una oportunitat en les seves vides, com a persones i futbolistes. Ells paguen la culpa d'un càstig imposat només al planter del Barça quan és obvi que altres clubs han fet el mateix o pitjor. Ara bé, aquests altres clubs tenen al darrere la federació espanyola, les filtracions a temps o fosques maniobres que han evitat una condemna semblant a la imposada al Barça.

No han de jugar si no toca, però hem de tenir una cura extrema amb aquests nanos semblant a l'actuació que ells han tingut. Elegància amb elegància es paga.