A ini­cis de l'any que ve, a qua­tre mesos vista, s'haurà aca­bat el càstig mai no prou expli­cat que la FIFA va impo­sar al Barça de no poder fit­xar. Els juga­dors con­trac­tats ni tan sols han pogut jugar amis­to­sos, un fet que el Barça no ha remo­gut gaire i que sem­bla fora de lloc.

Sigui com sigui, el temps de qua­ran­tena s'aca­barà en qua­tre dies i caldrà fer una pro­funda reflexió sobre tot el que ha succeït. Més enllà d'una res­pon­sa­bi­li­tat que ara es fa difícil de poder con­cre­tar, des del mateix club hi va haver pro­fes­si­o­nals que ja varen avi­sar que no es feien les coses cor­rec­ta­ment i des d'instàncies fede­ra­ti­ves inter­na­ci­o­nals s'havia fet el mateix. Cal treure'n la lliçó apresa que de res va ser­vir el pretès aval i garan­tia pro­tec­tora de la fede­ració espa­nyola en afir­mar que es feia garant del cas. Tam­poc hi són San­dro Rosell ni tam­poc Zubi­zar­reta.

Ens cal ser més pre­sents en les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees i inter­na­ci­o­nals. Igual exac­ta­ment que com a país. Si només ens volen pels èxits o pels diners mai no ens defen­sa­ran de debò quan vin­guin mal dades. Un altre punt és l'agraïment, no als pro­fes­si­o­nals que hem fit­xat, sinó a tots aquells nois del plan­ter que han aguan­tat el que ha cal­gut per com­plir el seu somni de jugar al Barça. No ha estat ni és fàcil l'actu­ació d'aquests nanos, entre­nar-se i no jugar, tot i saber que el Barça no tra­fica amb menors, que és una opor­tu­ni­tat en les seves vides, com a per­so­nes i fut­bo­lis­tes. Ells paguen la culpa d'un càstig impo­sat només al plan­ter del Barça quan és obvi que altres clubs han fet el mateix o pit­jor. Ara bé, aquests altres clubs tenen al dar­rere la fede­ració espa­nyola, les fil­tra­ci­ons a temps o fos­ques mani­o­bres que han evi­tat una con­demna sem­blant a la impo­sada al Barça.

No han de jugar si no toca, però hem de tenir una cura extrema amb aquests nanos sem­blant a l'actu­ació que ells han tin­gut. Elegància amb elegància es paga.