Aquest cap de setmana passat, el company Eduard Gangoso entrevistava a les pàgines d'aquest diari l'argentí del River Plate Javier Saviola. El davanter de Buenos Aires, nascut el 1981, enfila ja la recta final de la seva carrera al club del seu cor; potser, amb la possibilitat de disputar la final del mundial de clubs contra el FC Barcelona, equip al qual va arribar l'estiu de 2001 provinent de l'Argentina, i amb 19 anys. Saviola se sincera, i Gangoso aconsegueix treure de l'argentí aquella estima que, des del primer moment, va tenir per Barcelona i l'equip blaugrana... per molt que després fitxés per l'etern rival (2007-2009). Algú, sempre li ho tindrà en compte.

Recordo l'entrevista que amb el company Toni Padilla li vam fer el maig de 2004, també per a aquest mitjà. Ha plogut molt, però El Conejo Saviola tampoc ha canviat tant: continua mostrant la viva imatge d'un nen amb ganes de fer vida familiar i que entronitza Xavi Hernández de manera permanent (ha estat sempre un dels seus millors amics). De fet, amb el temps considero que ha estat un jugador injustament valorat per la culerada: va fer 44 gols amb el Barça i, no ho oblidem, va ser un dels davanters que van contribuir decisivament a classificar l'equip per a la UEFA el 2003, quan Antic va substituir el destronat i mal recordat Van Gaal.

Saviola va tenir mala sort. Se li va morir el seu pare quan va aterrar a Barcelona i va haver de viure, des de la distància, la gran crisi de l'Argentina. De fet, parlar d'aquesta vida a l'exili era l'objectiu d'aquella entrevista que li vam fer. “No són bons moments. Molt d'atur, violència... I molta gent surt a robar o a matar perquè no té res per menjar”, explicava el pibe sobre el seu país. Sembla, però, que després d'un periple per vuit equips europeus abans de retornar al River –que també ha viscut el seu calvari com a club– ara Saviola torna a ser futbolista. No ho ha deixat de ser mai, però cal dir que la mala fortuna el va acompanyar des del primer moment que va aterrar al Prat, per molt que quedés “sorprès de Barcelona des del primer dia”, deia el 2004. Saviola admira Lucho, Iniesta i Messi; els coneix bé, i segurament amb la samarreta del River –que el va veure créixer i ara l'ha recuperat– gaudeix com mai dels èxits dels seus antics amics. Pibe, recordo que em vas comentar que t'ho havies passat molt bé parlant amb aquest diari; jo, personalment, també.