La setmana passada el Sàhara Occidental havia de participar per primera vegada en uns Jocs d'Àfrica. La present edició se celebra a Brazaville (Congo) i la República Àrab Sahariana Democràtica havia estat convidada a participar-hi, però no ho ha fet. En el darrer moment els organitzadors van trobar una trampa més o menys legal per a impedir-ho. Cal recordar que el Sàhara Occidental és un territori que l'ONU encara diu que és part d'Espanya, una zona que el Marroc ha ocupat il·legalment i que manté des dels anys setanta una intensa lluita per la seua independència.

L'Organització de la Unitat Africana i 84 estats membres de l'ONU reconeixen com a estat la República Àrab Sahariana Democràtica, cosa que també fa la Unió Africana. I, de fet, el Marroc no forma part de la Unió Africana en protesta per aquest reconeixement. La RASD havia enviat al Congo una delegació de disset atletes, la majoria, exiliats en països europeus. Només el maratonià Salah Amaidan és un atleta més o menys conegut, però en qualsevol cas l'important, efectivament en aquest cas, no era guanyar, sinó portar la bandera.

Això no ha pogut ser finalment. Malgrat que els saharians eren convidats per la Unió Africana, el Congo ha decidit no deixar-los participar, tot argumentant que les federacions esportives de la RASD no són reconegudes internacionalment. Les protestes dels atletes, que ja eren a Brazaville, no han servit de res. El Congo fa anys que manté molt bones relacions amb el Marroc, que és un gran inversor a la zona. És fàcil imaginar que els mateixos marroquins han estat els qui d'una manera o una altra han impedit participar als atletes saharians, amb les seues pressions diplomàtiques. En qualsevol cas, l'incident ha servit per recordar un dels grans casos oblidats de la política internacional actual i per posar de nou el problema del Sàhara a les portades del diaris i als titulars dels informatius.