A força de superar des­a­fi­a­ments, el Barça s'ha llau­rat un inici de tem­po­rada que con­vida a donar corda a l'equip per la con­fiança que trans­met. Sí que és cert que amb només qua­tre gols en tres par­tits fa sos­pi­tar que al davant les coses no pin­ten bé, però a hores d'ara és només una anècdota, perquè al dar­rere la màquina fun­ci­ona molt bé.

En el sor­teig del calen­dari, tot­hom va pre­veure una arren­cada en què l'equip de Luis Enri­que podria per­dre punts, con­cre­ta­ment per la difi­cul­tat de les pri­me­res sor­ti­des. Bé, després de tres jor­na­des, camí apla­nat i lide­ratge en soli­tari. No es pot dema­nar més, sobre­tot quan aquesta situ­ació va acom­pa­nyada d'un fut­bol de gran nivell, com el mos­trat al Cal­derón, on Messi va posar la cirera al pastís sor­tint des de la ban­queta, encara que la bona feina ja havia estat mar­cada força minuts abans per un grup que ha tro­bat en Ini­esta un juga­dor que torna a estar en un moment sublim.

Si el Barça va fer el pas de gegant la tem­po­rada pas­sada després d'una gravíssima crisi al gener gene­rada per la der­rota a Ano­eta, i el curs va aca­bar com va aca­bar, és difícil evi­tar el grau d'exci­tació que pot abraçar la cule­rada amb el moment del seu equip tot just arren­cat el camí.

L'inici està sent bru­tal, i con­tra el calen­dari exi­gent, l'equip blau­grana està res­po­nent magis­tral­ment. Però en una lec­tura crítica no podem pas­sar per alt que el tra­jecte sem­bla que s'esti­gui fent a empen­tes i rodo­lons. Per el moment en què estem de la tem­po­rada, hi ha massa lesi­o­nats, i no sé si el club hi ha tro­bat una expli­cació, però no crec que esti­gui gaire lluny de les con­seqüències d'un final de tem­po­rada tan efer­ves­cent seguit d'una pre­tem­po­rada que no hau­ria dis­se­nyat ni un ene­mic.

Sos­pito que par­lar ara del que va pas­sar en la pre­tem­po­rada és sobrer, però calen­da­ris tan exi­gents, tant en el ves­sant ofi­cial com pel que fa als par­tits amis­to­sos, no deuen aju­dar gens un equip els juga­dors més deter­mi­nants del qual, com és el cas de Messi, per exem­ple, en els dar­rers anys amb prou fei­nes han gau­dit d'unes vacan­ces com cal.

El cas del Madrid l'any pas­sat cal tenir-lo molt pre­sent. Era un equip que arra­sava per on pas­sava, que moti­vava que les cròniques que s'escri­vien sobre l'equip par­les­sin de si estava per sobre del Barça de Guar­di­ola, i que final­ment va aca­bar esta­ve­llat després d'una pre­tem­po­rada al límit i un final d'any amb el mun­dial de clubs que va aca­bar tri­tu­rant física­ment els seus juga­dors.

El Barça té la sort que en el mer­cat d'hivern li arri­ba­ran dues bones peces (Aleix Vidal i Arda Turan) per reforçar l'equip, i de ben segur que serà un moment en què l'equip neces­si­tarà oxi­gen, per com té el calen­dari fins al Nadal i pel trànsit que hi ha a la infer­me­ria amb el curs tot just començat.

El que és inne­ga­ble és que allà baix, després d'un gran any amb les seves vicis­si­tuds, la cosa sem­bla més cal­mada i les rela­ci­ons se supo­sen més com­pac­tes, cosa que ajuda a enca­rar amb fer­mesa tot tipus de des­a­fi­a­ments, amb lesi­ons, penals pis­pats, san­ci­ons i un calen­dari fei­xuc.