La polèmica entrevista d'Ana Pastor a Artur Mas la vaig veure amb certa fredor acrítica. Per uns va ser un intent més de Pastor d'imitar (sense èxit, és clar) Jeremy Paxman a la BBC; per uns altres, l'enèsim atac contra Artur Mas i el sobiranisme en general, i per la resta una conversa absurda en què les preguntes tenien presumptament més rellevància que les respostes. Personalment vaig recordar, digueu-me malpensat, aquella entrevista, conversa o massatge que Jordi Évole va fer el 9 de març del 2014 a Florentino Pérez.

Els amics de La Sexta, ja ho sabem, són els més republicans, alternatius, independents i rojos del regne d'Espanya. En l'espai comunicatiu, però, és més important el que no es diu, o no s'investiga, que allò que es diu i presumptament s'investiga. Mentre Pastor intentava treure amb la mirada les tripes de Mas per poder-les mostrar a la pantalla –“heu vist, heu vist, com l'he degollat”–i els catalans protestàvem (inútilment s'ha de dir) a través del Twitter en veure l'espectacle jo pensava que tot s'ha de posar en context.

Anem al context, doncs. El director de La Sexta és Antonio García Ferreras, antic director de comunicació del Real Madrid. És el periodista més amic de Florentino, empatat amb Eduardo Inda, tot sigui dit. García Ferreras és la parella d'Ana Pastor, però això no té res a veure amb l'entrevista a Artur Mas, però sí en la no-presència (ni passada, ni present ni futura) de Florentino en el programa de Pastor, ni tan sols després que la plataforma Castor cobrés 1.700 milions d'euros més no sé quants mil milions més en interessos de part del govern. L'escàndol del segle, sota la catifa.

S'ha de dir que Jordi Évole sí que va intentar fer un reportatge sobre la plataforma Castor quan aquesta va començar a provocar petits terratrèmols a les Terres de l'Ebre. Segons Vozpópuli i El Confidencial, Florentino va frenar aquesta investigació a canvi de l'entrevista que li va fer Évole. Si jo hagués tingut davant Florentino hauria repassat, com a mínim, els vídeos de David Frost contra Nixon. Hi hauria sucat pa, com Ana Pastor amb Artur Mas. Els pelotazos urbanístics per fitxar jugadors, els crèdits amb Caja Madrid, els negocis a la llotja del Bernabéu, el mal comportament de Mourinho, la relació amb l'operació Púnica i el cas Gürtel, la presumpta intervenció en el cas Neymar, el cobrament indecent dels diners de Castor, etc. Tampoc l'hauria deixat parlar. Ho entenc. La meva excitació hauria estat semblant a la de Pastor. Hauria vist al davant un enemic, no un gran personatge. “No em faci propaganda!” Ja m'hi veig. Évole, de qui realment reconec que és un excel·lent comunicador, no va desmentir amb la conversa amb el senyor Pérez els rumors que tot allò estava pactat.

Aquest és el problema de La Sexta. Contra alguns s'hi abraonen sense pietat en nom del dret a la informació i a la crítica, i amb els altres, els amics, qui dia passa any empeny i d'aquí a un temps, si Déu vol, ja no els recordarem. García Ferreras quan porta un independentista al seu programa el tracta com un pobre a l'àpat de Nadal. “Que bons que som, que avui us convidem i tot.” Periodisme, en diu ell. La veu del seu amo, en dic jo.