Sempre he pensat que legislar a cor calent no és bo perquè no es pot trobar el punt just sota la influència d'imatges colpidores recents. Però, sigui pel que sigui, l'esport –sobretot el futbol, on es donen la majoria de casos– mai ha abordat seriosament què s'ha de fer amb qui lesiona reiteradament i de gravetat rivals al terreny de joc. I ja tocaria.

Només Nainggolan sap si l'entrada que va fer a Rafinha va ser honesta o tenia un punt –o molts, o tots els punts– de mala fe. Tampoc ningú més que el jugador belga de la Roma pot saber si quan va trencar la tíbia i el peroné a Mattiello les seves intencions eren nobles o no. I com que ningú està obligat a declarar en contra d'ell mateix, s'ha d'arbitrar una mesura correctiva. Perquè, sense que Mattiello hagi pogut reaparèixer (la lesió va ser el 8 de març), Nainggolan ja se n'ha carregat un altre. Goikotexea es va carregar Schuster i Maradona en un any i mig de diferència i no només no ho va pagar, sinó que fa pocs mesos, se'n burlava en una entrevista: “Maradona no va morir en aquella entrada.”

La qüestió és molt més profunda. Per què hi ha jugadors defensius que són durs, fins i tot contundents, però que no lesionen mai ningú? Per què n'hi ha que no es llancen mai al terra si saben que no arribaran a la pilota i, en situació desesperada, es limiten a tallar una jugada amb una estirada de samarreta (groga o vermella, depenent de si el rival se'n va sol cap a porteria) que se sap segur que no causarà cap lesió? Per què se sanciona igual aquesta acció que una entrada malèvola? Per què els organismes futbolístics estan tan pendents de multar clubs perquè els seus seguidors –amb els quals no els uneix cap vincle contractual– exhibeixen un tipus determinat de banderes i, en canvi, no promouen sancions per als clubs que tenen carnissers a la gespa? Per què es paga més car la falta de respecte, fins i tot l'insult –que no té cap conseqüència irreparable– a un assistent (els quatre partits a Piqué) que l'esgarrifosa entrada de Nainggolan, que des que Rafinha va rebre la pilota tots vam tenir clar com acabaria l'acció tot i no estar en zona de perill? Són exemples tan flagrants que avergonyeixen.

A Rafinha se li ha acabat la Champions. Al Barça se li ha acabat Rafinha aquesta temporada. Nainggolan jugarà el dia 29 contra el Bate Borisov. No hi ha res pitjor que la sensació d'impunitat i en aquesta qüestió és flagrant. Qui lesiona amb reiteració no ho fa per casualitat. Hi ha mesures lògiques, com una sanció proporcional a la durada de la lesió, castigar més severament les targetes producte d'entrades violentes o afegir-hi –com es fa en altres esports– multes proporcionades a la gravetat de la lesió i al salari de l'infractor. Tot plegat tindria un efecte preventiu saludable, indiscutible, imprescindible. Però les institucions futbolístiques continuen ignorant la realitat. Com si així no existís. Fan pena.