Dos mesos des de les eleccions i continuen desapareguts del mapa. Missing en combat o sense esma encara per aixecar-se, estabornits del clatellot rebut a les urnes. On és l'oposició del Barça? Com que tenir majoria absoluta no és garantia de res, al club continuen passant-ne de grosses: Bartomeu ja està acusat pel cas Neymar i segueix la persecució de la FIFA, emprenyada pels fitxatges d'Arda i Vidal quan els van prohibir expressament. Tant se val. De manera oficial, la vida continua igual, amb la directiva posant els peus als mateixos tolls, amb Bartomeu fent-se el club a mida empès pel resultat aconseguit. Ara bé, de la competència res no se'n sap. Ni se l'espera, com diria el castís. Els deu costar d'empassar que alguns noms de pes hagin quedat ja amortitzats i que calgui presentar cares noves pensant en el futur, si és que volen evitar que els actuals inquilins s'eternitzin. No es tracta de copiar la nova política, però sí de realitzar un humil exercici d'anàlisi de situació. És una llàstima que el barcelonisme no assimili la necessitat d'un cap ferm de l'oposició que hi digui la seva de manera lleial i constructiva i defensi el model d'èxit, les senyes d'identitat que van marcar la glòria recent, en continu perill sense que ningú gosi defensar-les. Quan la pilota deixi d'entrar –dependrà, com sempre, de Messi– i apareguin els opositors com bolets els podran titllar d'oportunistes amb certa raó. Mentrestant, ni un sol dels candidats a la presidència treballa en fase de resistència, disposat a suar i picar roca dura per oferir arguments i alternatives davant d'una directiva que, coneixent la seva trajectòria, igual no arriba a cobrir el temps de mandat per la seva innata capacitat de complicar-se l'existència. Les nafres no es noten quan un triplet les tapa, però si tornen a petar seques, això serà el mercat de Calaf, vista i comprovada la nul·la volada dels debats puntuals generats des del seu propi entorn mediàtic. I sort que són dels seus... Són així d'oportunistes: tan aviat volen fer sang amb Ter Stegen com aprofiten la lesió de Rafinha per dir que no hi ha banqueta. Doncs, mireu, si no hi ha banqueta és perquè han desmanegat la Masia i s'han esbatussat amb un organisme gens exemplar com la FIFA, que ja té trons.

Ningú no piula malgrat les contínues relliscades de plantejament. L'última, aquest tardà interès pels refugiats. Si voleu ajudar els desheretats, que pagui el soci, ells no deixaran anar ni un ral com ha fet el Bayern, no fos cas que Qatar es molestés i ja no volgués continuar a la samarreta pagant el doble. Van preparant el terreny en tal sentit de cara a l'assemblea i segueixen passant-nos els diners per la cara, l'únic que els mou i importa. Però com que a la majoria ja els va bé, endavant. Fins que deixin de guanyar i arribi el daltabaix. En lloc de llepar-se les ferides en silenci, més val que l'anomenada oposició comenci a reaccionar. Simple higiene democràtica. No cal que s'expressin en públic, d'acord, seria malentès per 25.000 votants militants, però els convé reflexionar si patums com Laporta i Cruyff poden encara portar la bandera o si volen esperar que Guardiola caigui algun dia com mannà del cel. El Barça necessita un contrapès que encara està noquejat. Va sent hora que l'oposició es desperti.