Corren per tot el país, per planes, valls i muntanyes, joves i grans, homes i dones. Curses que duen alegria, economia i competitivitat. Presència arreu del país; un espectacle multicolor que, cada dos per tres, té de fons l'estelada duta per la gent o mostrada de la forma més natural del món. El somni d'un país lliure. Em vaig trobar enmig de la Ultrapirineu de Bagà, de més de 100 km, i de la de 40 km de Bellver de Cerdanya, veia els concursants i m'admirava de les seves passes inacabables. Corren per repte personal, per esport, per opció lliure i pròpia. M'ho plantejo i penso què em passaria pel cap amb tants quilòmetres per davant de les cames, amb uns paisatges de meravella i un entorn de natura únic. Correria per fugir de l'Espanya dels GAL assassins i el PSOE, dels totalitaris i genocides del PP i de la seva ignorància absoluta, d'un Iceta, d'un Ros i d'un llepa PSC falsos i mentiders de tot el que van defensar i ara ataquen, d'un Iglesias que ofèn la intel·ligència amb el seu etnicisme i populisme guerrista i lerrouxista abans d'acabar sent enterrat amb hàbit franciscà, d'un Cs de Rivera pujat a l'escalf de La Caixa, i, ai, las!, d'una Unió que, sent maltractada i perseguida, tem denunciar els violadors. I, tot corrent, encara pensaria que si CaixaBanc o el Banc de Sabadell de veritat han participat en el xantatge fet pels bancs espanyols, els meus ingressos o sou, la meva llibreta i el poc que pugui tenir o tocar buscaran una entitat digna, democràtica i honesta. Una entitat que no actuï en contra dels valors democràtics.

Els participants feien cara de cansament extrem però d'alegria, de goig en arribar a la meta. I era un esclat d'amateurisme esportiu exemplar veure la infraestructura de la majoria: eren la seva parella, els seus familiars o amics, el grup que hi participava. No sé si mai correré tants quilòmetres; tinc envers ells l'enveja més sana del món. Ja heu guanyat només competint. Bona cursa i banca nova.