El bon partit de Bartra contra el Llevant és una magnífica notícia. El bon to de Sergi Roberto omplint l'absència d'Alves al lateral dret, també. Però de moment són només això, notícies puntuals. La simple presència de Sandro i Munir al primer equip no és una gran notícia; ho seria si juguessin més, donessin la talla i es guanyessin la continuïtat. Les bones notícies pel que fa a la Masia fa temps que van cares i no perquè la FIFA hi hagi posat la banya i alguna cosa més, sinó perquè ja fa temps que el club sembla que ha caigut en l'autocomplaença amb la seva joia de la corona. Podem quedar-nos amb la part plena del got; amb els 5 jugadors del planter (Piqué, Alba, Busquets, Iniesta i Messi) que es mantenen a l'onze titular; amb els 11 de 22 que té la plantilla (Rafinha, Sergi Roberto, Bartra, Munir, Sandro i Masip); amb el fet que el Barça continua sent el millor dels equips top en aquest aspecte; o l'argument conformista que les alineacions amb 8 o 9 jugadors del planter eren un fet excepcional (que ho és) i irrepetible. Però seria poc intel·ligent i fins i tot fraudulent anar defensant allò de “la Masia no es toca” i alhora no corregir el pas enrere en la gestió del planter. Perquè de símptomes en aquest sentit n'hi ha uns quants. Per exemple, fa set anys, set, que cap jugador del planter s'ha guanyat la titularitat al primer equip; els últims, Pedro i Busquets; un que ho podria haver estat, Thiago, és titular però al Bayern; últimament, a més, els jugadors del B pugen més per obligació contractual que per mèrits; l'any passat la falta d'actitud dels jugadors del filial va cremar dos entrenadors (Eusebio i Vinyals) i va enviar l'equip a segona B; Deulofeu ha hagut de sortir i no per falta de talent, sinó per falta de l'actitud d'un jove que vol arribar; i com ell n'hi ha més. Alguns valors (esforç, disciplina, humilitat...) s'han perdut o diluït al llarg de la cadena que va del director esportiu als tècnics de la Masia. Luis Enrique hauria de comptar amb els joves per filosofia de club i per mèrits dels jugadors; si ho fa perquè no té més remei no es poden esperar miracles.