Se sol dir que els espor­tis­tes per­ta­nyen a un col·lec­tiu que no es com­pro­met mai. Que va a la seva. A fer diners. A tenir més glòria. A gua­nyar títols i copes i meda­lles. Res més. Només ells, o com a molt l'equip. Només la seva car­rera espor­tiva i la fama per la fama. Però no, un altre tòpic tren­cat, una altra veri­tat a mit­ges. Una altra per­cepció dis­tor­si­o­nada. Com tan­tes d'altres. Sem­pre hi ha hagut espor­tis­tes com­pro­me­sos, com hi ha per­so­nes que es mullen i d'altres que no, en qual­se­vol àmbit. Ni més ni menys. Aquí i a tot arreu. I com a exem­ple, la cam­pa­nya a favor de l'esport català. La cam­pa­nya Gua­nya­rem. Cer­ta­ment, el títol ja engresca.

Gua­nya­rem és la cam­pa­nya de l'opti­misme i del futur, creure que hi ha un futur millor i que és a les nos­tres mans asso­lir-lo. I aquest sol arri­bar amb això, amb opti­misme i ale­gria i un som­riure. I així és com es crea una onada d'adhe­si­ons i si suma aquell i aquest i Pep Guar­di­ola i Xavi Hernández i també Car­les Puyol. I Raúl Tamudo i Gerard Piqué. I Manel Esti­arte i Núria Picas i Kilian Jor­net i Marc Coma. I Aleix Espar­garó i Víctor Tomàs i Ole­guer Pre­sas i també Johan Cruyff i aquell altre i molts més. Més de cinc-cen­tes per­so­na­li­tats de sei­xanta esports s'hi han sumat. Us n'ado­neu? No parem de sumar des de fa uns anys. I cada cop som més...

És la força de la gent. El motor dels pobles és l'entu­si­asme, quan es fa pinya, quan es rema con­jun­ta­ment.

Relle­gim el que diu el mani­fest: “Gua­nya­rem és un gest de com­pli­ci­tat que fa tot l'esport català amb la gent del nos­tre país en un moment històric. Els espor­tis­tes envien un mis­satge posi­tiu per con­ta­giar-nos d'opti­misme a tots. Tots junts pel futur de l'esport català. L'esport, com a motor històric de la soci­e­tat cata­lana, exem­ple de la seva moder­ni­tat i de la seva capa­ci­tat asso­ci­a­tiva, eina inte­gra­dora dels nou­vin­guts i com a ele­ment bàsic de cohesió social i de foment de la salut, sem­pre ha estat una part essen­cial de l'ànima del nos­tre país. Avui, més de tres mili­ons de ciu­ta­dans fan esport de lleure, esco­lar o fede­rat, cosa que situa Cata­lu­nya com un país espor­tiu per excel·lència, refe­rent a Europa i el món. Les fede­ra­ci­ons, els clubs i els espor­tis­tes han estat, són i segui­ran sent pio­ners, símbols i refe­rents indis­cu­ti­bles de la soci­e­tat cata­lana, alhora que una gran escola de valors de con­vivència'.

Més clar, l'aigua. I per si algú té dub­tes només cal res­se­guir els dotze punts clau del mani­fest. Són els següents: ser un refe­rent a Europa i al món; tenir una soci­e­tat més salu­da­ble; selec­ci­ons cata­la­nes ofi­ci­als; nou model d'alt ren­di­ment; més recur­sos per a l'esport; un comitè olímpic català; llei de mece­natge espor­tiu; més clubs com­pe­tint a Europa; més esport a l'escola; fomen­tar l'esport femení; fomen­tar la marca Cata­lo­nia, i turisme i esport.

Ho va dir el mes­tre, si anem junts som impa­ra­bles. Si ens ho pro­po­sem, ho podem tot. És qüestió de tenir deter­mini, de vibrar fent el que fem, d'estar-ne con­vençuts, de per­sis­tir fins a l'últim alè. Seguim enda­vant, seguim. Ara és l'hora de cap­gi­rar el resul­tat, ens toca gua­nyar. I gua­nya­rem. I tant!