La final de la Lliga Nacional Catalana ACB, aquest vespre, formarà part de la llista de retransmissions esportives amb la qual alguns mitjans ens conviden a passar-nos les tardes ajaguts al sofà de casa veient esport. Convindria, potser, un espai informatiu compensatori per animar a practicar esport? Fa tot just una setmana, a primera hora del matí, no vaig sentir que n'anunciessin la final de la versió femenina.

La vaig veure. 14-14 en el primer quart i 5-24 en el segon. Abans del descans, tant el comentarista com l'analista del partit convenien a diagnosticar que l'Spar, superat pel Cadí, necessitava fitxar. Precipitat? Vaig recuperar la prèvia del partit que publicava aquest diari. “A l'Spar hi faltarà Chelsea Gray –arribarà dilluns–”, explicava Toni Romero en el tercer paràgraf, sota un titolet en negreta. L'escorta nord-americana va ser l'MVP de la supercopa dimecres, amb set punts decisius en el darrer quart. Acabada la final catalana, la local Spanou –en el primer quart els comentaristes ja havien recordat que l'endemà hi havia eleccions a Grècia, i s'aventuraven a pronosticar que hauria votat per correu– va ser escollida MVP, amb el desacord dels dos encarregats de la retransmissió, que en els minuts inicials ja s'havien fet seu el títol de lliga del curs passat, pel suport que donen al bàsquet català en general i al conjunt gironí en particular. La imatge del TN migdia de dimecres que anunciava el duel amb el Salamanca corresponia a la plantilla gironina celebrant un títol. Llàstima que no fos el primer equip, sinó el cadet...

Sí, l'ens públic va anteposar el mundial de contrarellotge a la supercopa femenina, dimecres, i va emetre el bàsquet en diferit el mateix dia que vam saber que RTVE convocava per circuit intern els seus treballadors a jurar o prometre la bandera d'Espanya. Jo, amb els catalans, en faria prou que llegissin la premsa d'aquí.