DILLUNS 21.

La frase de Tebas: “Si es trenca Espanya, es trenca la lliga.” Tan sols pel llenguatge ja queda clar el passat ideològic de Tebas. És més, la seva afinitat amb el falangisme sembla que encara és cosa del present. Però tant se val. Que pensi com vulgui. La qüestió és que manifestar-se com ho fa no és la millor manera de defensar els interessos de l'entitat que presideix, de la qual també formen part el Barça i l'Espanyol. El que ell hauria de defensar, precisament, és que més enllà de la solució política que hi hagi entre Espanya i Catalunya, el Barça i l'Espanyol continuïn a la LFP. Entre altres raons, perquè la lliga sense el Barça i l'Espanyol cauria en picat esportivament i, per tant, econòmicament.

La conclusió: l'un i l'altre no fan res més que intentar condicionar el vot dels catalans en les eleccions de diumenge. Un veritable despropòsit democràtic. Aquí ens en queixem. Però a Espanya no s'aixeca cap veu que posi una mica de seny. Trobo a faltar el que va passar, per exemple, el maig del 2012. Abans de la disputa de l'Eurocopa de futbol, en plena crisi econòmica i amb un 25% d'atur, el president Mariano Rajoy, feia una petició en una compareixença davant els mitjans de comunicació: “Els espanyols necessiten una alegria. El triomf donaria un gran subidón moral a la gent en temps difícils.” El seleccionador espanyol, Vincente del Bosque, i això és el que trobo a faltar, no va poder evitar contestar-li: “Que guanyem l'Eurocopa no és la solució als problemes d'Espanya.”

La solució no és que els catalans haguem de continuar aguantant el que hem aguantat els últims trenta anys ni de bon tros tot el que se'ns ha dit els últims dos anys. Però si no votem per la independència aquest diumenge no hi haurà cap altra solució que aquesta. La sort és que per fi només depèn de nosaltres.