Votar sense por
del procés
Avui és un dia especial. Després de
moltes traves i males arts, els catalans podran comptar, definitivament, quantes persones estan a favor de la independència (o no). Aquest 27 de setembre, Catalunya celebrarà el referèndum que, permanentment li ha negat l'Estat espanyol des que el clam de la ciutadania va posar de manifest que hi havia un problema real d'encaix entre Catalunya i la resta de l'Estat. En aquests anys de lluita més intensa, i en aquesta darrera campanya electoral, l'esport català no ha estat al marge del procés polític que es va iniciar el 2010. Esportistes varis s'han posicionat, sobretot, a favor del dret a decidir del poble català, i alguns han manifestat obertament els seus sentiments independentistes. Núria Picas n'ha estat un exemple exhibint sempre l'estelada a la línia de meta, igual que Gerard Piqué –amb el que això li va suposar quan va tornar a posar-se la samarreta de la selecció espanyola–. S'ha de dir que l'esport català està, majoritàriament, al costat del procés, si més no secundant el clam que diu que Catalunya ha de ser escoltada a les urnes.
També el Barça, històricament emblema de valors democràtics i de catalanitat. Entre altres coses, perquè fins i tot en un escenari totalment optimista –abraçant la independència exprés que voldríem molts– difícilment el club deixaria de participar a les principals competicions espanyoles on està inscrit. Bé, potser a la copa del Rei s'hi podria renunciar, ja que tampoc caldria fer més actes de vassallatge, però la necessitat de la lliga espanyola de garantir una mínima competitivitat entre els seus participants l'obligaria a buscar l'encaix del FC Barcelona en el nou escenari. Barça i Madrid, Madrid i Barça, són els pilars fonamentals que garanteixen l'atractiu comercial de la lliga –només ells dos, i l'Atlético de Madrid, eren rendibles al PPV–, la capacitat que té la organització de negociar grans contractes televisius (ara que passarem a la venda col·lectiva, el proper 2016) i de patrocini. Per tant, que ningú s'espanti perquè només un il·luminat (o un rancorós permanent) es deixaria perdre la gallina dels ous d'or. I estic convençut que els clubs abans pensaran en la seva caixa que no pas a seguir les directrius polítiques que els vulguin traslladar.