Perdre Messi és un maldecap més per a Luis Enrique i un maldecap menys per als rivals del Barça. Això és així i s'ha d'acceptar amb normalitat, perquè l'argentí és el millor jugador del món, aporta molt a l'equip i resol problemes, però és un futbolista de carn i ossos i, de tant en tant, es lesiona. Com tots. Però un maldecap no necessàriament s'ha de convertir en un drama. L'últim cop que el Barça va perdre Messi per lesió, a final del 2013, l'equip va guanyar set dels nou partits que va jugar i de les dues derrotes –Ajax i Athletic–, com a mínim una, al camp de l'Ajax (2-1), va delatar molt més la pèrdua de competitivitat del conjunt que no pas l'absència de l'argentí. És obvi que sense Messi perds una arma de destrucció massiva, però en tens d'altres que també et poden guanyar partits i la qüestió clau és si ets capaç d'explotar-les. El Barça de Luis Enrique ja va demostrar la temporada passada que és molt més que un grup de jugadors acompanyant Leo Messi. Ara és el moment de tornar-ho a demostrar. Davant l'absència del crac, l'equip té dues alternatives. Una és resistir, intentar sobreviure fins que torni. L'altra és aprofitar l'oportunitat per créixer, individualment i col·lectiva. Lògicament es tracta que Luis Suárez i Neymar compensin amb gols i assistències els gols i assistències que no donarà Messi; també es tracta que Munir (o Sandro) aprofitin aquesta finestra oberta per fer-se grans al primer equip; també es tracta que Iniesta i sobretot Rakitic assumeixin un punt més de protagonisme en la fase ofensiva; i es tracta també que els laterals no es cansin d'arribar per donar passades de gol. Tot compta i contra Las Palmas els gols de Suárez i les assistències de Sergi Roberto i Munir van decidir, però la clau de l'èxit les pròximes setmanes serà que la baixa de Messi serveixi per mentalitzar, tensar i relligar l'equip, que ja fa alguns partits que ha perdut part de l'agressivitat, la concentració i la impermeabilitat que la temporada passada el van situar a dalt de tot.