La selecció nacional de Timor Oriental ha aconseguit per primer vegada en la història classificar-se per a la segona fase de la copa del món de futbol. Timor Oriental és una antiga colònia portuguesa a Oceania. En la Revolució dels Clavells, el país va ser envaït per Indonèsia i va haver de sostenir una dura guerra per aconseguir la independència. Timor Oriental, on el portuguès és encara una de les llengües oficials, és un país petit de poc més d'un milió d'habitants futbolísticament irrellevant fins ara. Té una lliga pràcticament desconeguda i la selecció està en els darrers llocs de la classificació de la FIFA. I què ha passat ara? Doncs que la Federació Timoresa de Futbol ha decidit emular els grans clubs europeus. Oi que el Barça, el Manchester i el Bayern tenen jugadors de tot arreu i basen el seu joc en l'aportació de jugadors de tot arreu? Doncs fem el mateix amb la selecció nacional. Ja ho sé que no és tan senzill com això, però a Timor ho han fet i els ha donat resultats. Aprofitat la facilitat integradora del portuguès el govern i la federació van decidir fitxar per a la selecció nacional un selecte grup de jugadors brasilers, que si bé no els donaran la copa del món, els faran destacar en les fases de classificació. I així ha estat. Des del mes de juny, Timor Oriental ha començat a guanyar partits a un ritme que els ha fet pujar seixanta posicions en el rànquing de la FIFA. I ho ha fet alineant de mitjana set jugadors brasilers, o nascuts al Brasil, per a ser més exactes. Jugadors que tenen la nacionalitat timoresa però que han arribat a Timor pagats a preu d'or per a fer només això: apujar el nivell de la selecció nacional. Diguem-ne nacional, vaja. Evidentment, tot això ha generat una notable polèmica tant al país com a l'estranger i s'han demanat explicacions i investigacions que de moment no tenen lloc. Entre altres coses, dic jo, perquè ja té prou problemes avui la FIFA per a preocupar-se de la petita Timor Oriental.