Aquestes últimes setmanes, el pensament recurrent porta a recordar els onze principis de la propaganda dissenyats per Joseph Goebbels fa vuit dècades. Per desgràcia, el llegat més perdurable i vigent d'aquell horror absolut anomenat nazisme, que tanta gent encara banalitza quan vol llançar-te pel cap els plats de la seva pròpia intolerància. Perdedors a les urnes que es consideren guanyadors i alliçonen com a tals, concentració de l'enemic a destrossar en una sola persona, creació de realitats paral·leles per a consum massiu... En fi, terreny teòric ben seriós i apassionant de certificar que també mostra la seva translació en l'àmbit blaugrana. Aquells que generen els corrents d'opinió massius saben ben bé com repartir les cartes. Així, et trobes conceptes tan sorprenents com això de “sobreviure fins al gener” aplicat al Barça i les seves lesions. Sobreviure? El Barça? Pensàvem, ingenus, que aquestes misèries havien quedat feliçment superades. No. Ho apliquen com qui posa la bena abans de la ferida, com si les absències justifiquessin derrotes a la bestreta, potser injustes com la d'ahir a Sevilla. Saltem a la plaga de caiguts. Ep, mala sort, malastrugança i deixem-ho córrer, no cal buscar responsabilitats, començant, sense anar més lluny, per aquesta directiva entestada a negar un manament bàsic d'aquest negoci: o fas una pretemporada com cal o pagaràs cares factures. Més: preparem el terreny a través dels missatgers amb la nova oferta de Qatar, enlluernem-los amb un munt de diners, a veure si així es continuen empassant la vilania d'emparar i netejar una sinistra dictadura. Paguen bé? Endavant les atxes. Deu ser que el Barça és incapaç de lligar la seva samarreta a un patrocinador decent...

Continuem: mentre l'afició planta cara a la UEFA xiulant l'himne, allà dalt, a la llotja, encara es comporten temorosos de defensar amb gallardia, criteri i arguments la llibertat d'expressió, dret inatacable de qualsevol democràcia. El missatge tàcit: no traieu més estelades que encara rebrem. Por d'un organisme que no castiga bengales ni comportaments violents. I després, el terrós de sucre de Miguel Cardenal, policia dolent que, en sec, per allò de compensar després del 27-S, diu que si et portes bé i ets bon minyó, igual et deixo inscriure Turan perquè les lleis espanyoles són així de magnànimes. La resposta, donar gràcies i empassar l'ham en lloc d'enviar-lo obertament a pastar fang, després de totes les maniobres d'oberta amenaça que l'esmentat cavaller va fer en campanya.

L'última: el club prohibeix a la premsa viatjar amb l'avió de l'equip; i l'ofici, afeblit com viu, ho entoma sense piular, quan fa tres dècades haurien tornat les credencials, marcant la línia de fins on poden arribar els abusos i les arbitrarietats. No hi ha manera de traure l'entrellat amb el cost dels traspassos ni amb els períodes de recuperació dels jugadors. Opacitat absoluta. Publica o explica només allò que nosaltres diguem. Punt. En aquest país, hi ha una societat que ha perdut la por de lluitar per les seves creences i llibertats mentre, enfront, una poderosa maquinària encara aprofita el llegat del nazi Goebbels per preservar els seus interessos. I el comportament dels gestors del Barça indica en la praxi que han triat el bàndol equivocat. Amb majoria absoluta, això sí.