El FC Bar­ce­lona té en aquests moments tres fronts oberts més enllà dels rep­tes espor­tius. L'embo­lic judi­cial i amb les hisen­des espa­nyola i bra­si­lera pel cas del no menys embo­li­cat fit­xatge de Ney­mar el 2013, que afecta la ins­ti­tució, el pre­si­dent, un expre­si­dent i el mateix juga­dor; la sanció de la FIFA, per supo­sa­des irre­gu­la­ri­tats en la incor­po­ració al plan­ter de la Masia de menors d'edat estran­gers, que no per­met la incor­po­ració de nous juga­dors fins al mer­cat d'hivern, cosa que impe­deix el debut d'Arda Turan a pesar de la greu lesió de Rafinha –el marc jurídic espa­nyol sí que ho per­me­tria–; i la sanció de 30.000 euros de la UEFA per la presència d'este­la­des en la final de Cham­pi­ons.

Dei­xant de banda l'afer del con­tracte de Ney­mar, que encara s'ha de resol­dre i sobre el qual només cal espe­rar que no doni cap sor­presa més, anem a les dues sentències. En el tema dels menors, sem­bla impro­ba­ble que s'hagin con­cul­cat els seus drets, ja que alguns dels pares han anun­ciat que estan dis­po­sats a denun­ciar la FIFA davant del TAS per mal­me­tre el futur i la vida dels seus fills. Una FIFA que es per­met san­ci­o­nar dura­ment un club que ha com­plert amb totes les con­di­ci­ons rela­ci­o­na­des amb la for­mació espor­tiva, acadèmica i humana dels juga­dors i que els dóna unes expec­ta­ti­ves de vida a les quals, en molts casos, difícil­ment podrien aspi­rar als seus països d'ori­gen. Els dub­tes o les supo­sa­des irre­gu­la­ri­tats es rela­ci­o­nen amb el canvi de residència dels pares per motius que no hau­rien de tenir a veure amb el fit­xatge del seu fill pel Barça; però no, en cap cas, amb les con­di­ci­ons de vida dels nois. Doncs bé, aquesta FIFA tan estricta és la mateixa que té a hores d'ara un pre­si­dent interí fins a les elec­ci­ons de febrer del 2016, Joseph Blat­ter, inves­ti­gat per pre­sumpta cor­rupció per les justícia dels Estats Units, que ha arri­bat a sol·lici­tar la seva extra­dició, i per la de Suïssa, que li ha obert un procés penal.

A hores d'ara, la FIFA ha per­dut dos dels seus prin­ci­pals patro­ci­na­dors (Coca-Cola i McDo­nald's), dis­gus­tats per la mala imatge de l'orga­nit­zació del fut­bol mun­dial amb la pre­sidència de Blat­ter. El que s'entre­veia com el seu pos­si­ble suc­ces­sor, l'actual pre­si­dent de la UEFA, Mic­hel Pla­tini, s'ha vist forçat a adme­tre que havia cobrat de la FIFA 2 mili­ons de francs suïssos per un con­tracte d'asses­so­ra­ment, la qual cosa no és il·legal, però sí poc ele­gant.

Ah!, la UEFA, el màxim orga­nisme del fut­bol euro­peu que ara es dedica a san­ci­o­nar la presència d'este­la­des en una final orga­nit­zada pel mateix orga­nisme a Berlín. Supo­sant que la presència d'este­la­des fos il·legal, la qual cosa reque­reix molta ima­gi­nació, la res­pon­sa­bi­li­tat no seria dels orga­nit­za­dors del par­tit? Perquè, a més, for­mal­ment, el Barça jugava en camp con­trari –a la Juven­tus li va tocar el paper de local–. Es podria san­ci­o­nar, en tot cas, un com­por­ta­ment agres­siu o vio­lent de l'afició, però no és el cas, perquè el dele­gat de la mateixa UEFA va des­ta­car el com­por­ta­ment exem­plar de l'afició blau­grana. Però, la UEFA és també molt estricta. I, ves per on, una ins­pec­tora ucraïnesa de la UEFA va veure la final en dife­rit i es va sen­tir ofesa per la presència de tanta este­lada. Queda el dubte de saber des quin lloc va veure la trans­missió en dife­rit.

Cer­ta­ment no tot s'ha fet bé, però dels tres fronts oberts dos són clara­ment injus­tos i les sentències han estat dic­ta­des per dos ins­ti­tu­ci­ons que han per­dut la cre­di­bi­li­tat mina­des per la cor­rupció i els interes­sos polítics i econòmics amb menys­preu de l'esport.