La transmissió de la informació
els joves jugadors s'impliquin
en la resolució dels problemes que ens planteja
el contrari
Entre les reflexions que va fer Pep Guardiola en la seva aparició en el programa Economia en colors, que va estrenar diumenge TV3, n'hi ha una de vital: tenir molts coneixements, però no saber transmetre'ls de manera correcta al col·lectiu que es lidera converteix en estèril el valor del que saps. Per tant cal abocar els esforços a captar la informació necessària i tenir la idea adequada, però també a trobar el canal adequat per fer arribar el pla que s'hagi elaborat als que l'han d'executar i, a més, fer-ho en la dosi adequada.
Aplicat a l'activitat esportiva, hem vist com ha anat creixent, amb l'ajuda de la tecnologia, la importància d'identificació dels punts forts i els punts febles, tant els dels contraris com els propis. El problema pot ser que tots els masses fan mal. Es pot caure en un excés d'informació i s'ha de saber discriminar acuradament què és essencial i què és prescindible o circumstancial. Hi ha a qui li agrada tenir fins i tot controlada la temperatura de l'aire condicionat d'un pavelló, com és el cas de Fernando Rivas, l'entrenador de la campiona del món de bàdminton Carolina Marín, a qui va fer que s'entrenés amb la mateixa temperatura que al pavelló de Jakarta on es va disputar el mundial. En aquest cas estem parlant d'elit, però seria bo plantejar-se fins a quin punt hem d'arribar amb la transmissió d'informació sobre l'equip contrari pel que fa als joves esportistes: quin volum hem d'oferir, quants minuts hi hem de destinar, en quin format, quan hi hem d'incidir... Evidentment, hem d'aplicar el sentit comú i actuar amb aquest criteri en funció de l'edat. És important que els jugadors entenguin, com afirmava el mateix Guardiola, que el fet de saber, per exemple, i seguint amb el futbol, si els interiors de l'equip contrari juguen a cama natural o cama canviada ens permetrà estar preparats per contrarestar el seu joc i minimitzar l'impacte del perill que volen crear. Però també es important, en aquestes edats més joves, que els donem la informació i el problema que ens planteja i no els donem la solució mastegada. És bo deixar un temps als jugadors perquè aportin ells mateixos solucions. Si ho fem així, si el grup forma part de la recerca de respostes(i perfecte si troben la correcta), tindran les consignes més interioritzades i hi ha moltes més probabilitats que les executin de manera més convençuda i encertada. Així també evitarem el possible efecte de focalitzar-los massa en el contrincant i, involuntàriament, que el magnifiquin. Un últim aspecte essencial sobre la transmissió d'informació als joves jugadors és la que els podem proporcionar sobre ells mateixos, mostrant-los quines són les seves habilitats i també què necessiten millorar. Finalment, tornant una altra vegada a les paraules de l'entrenador del Bayern, hem de fer-los saber que sempre hi haurà variables que s'escaparan del nostre control.