Camp de mines
Fa exactament un mes, el Barça va arribar a l'aturada de seleccions havent guanyat una de les dues supercopes, sumant sis de sis en la lliga i amb el Madrid ja a remolc. I malgrat tot, aquest article començava així: “Res en aquesta segona temporada de Luis Enrique serà fàcil per al Barça, més enllà de rivals i arbitratges.” No hi ha secret. Després d'una temporada superexigent amb tres títols al sarró és difícil recuperar i mantenir el cent per cent d'intensitat i concentració; després d'un estiu amb copa Amèrica, gira pels EUA i supercopa d'Europa l'11 d'agost, és impossible emplenar el dipòsit com cal; després de les baixes de Xavi i Pedro i d'una sanció (FIFA) que t'impedirà reforçar-te fins al gener, el marge per dosificar esforços i compensar lesionats o sancionats és mínim i la possibilitat de generar “competència ferotge” al vestidor és encara menor; i si a tot això hi afegim un calendari especialment costerut amb sortides a San Mamés, Calderón, Roma, Vigo i Sevilla, les peces del trencaclosques ja dibuixaven clarament una cursa d'obstacles, que les lesions d'Alba (2), Neymar, Alves, Vermaelen, Rafinha, Messi i Iniesta ha sembrat de mines. Un mes després, el Barça ja suma dues derrotes, els titulars denuncien el pitjor inici de campionat en una dècada i s'assenyala la defensa pels nou gols encaixats en set partits. Potser caldria afegir que sí, que la temporada passada l'equip defensava millor (0 gols en 8 partits), però també atacava millor (2,9 gols per partit contra 1,3 ara) i que si en sis dels set partits te'n vas al descans amb 0-0 o si el Celta et passa per sobre a Balaídos, el problema no és Ter Stegen o Alves o Piqué o Alba o la defensa en ple. I per descomptat no s'arregla vetant els periodistes a l'avió de l'equip, ni plantejant nous fitxatges abans d'incorporar Arda Turan i Vidal, ni pensant en els que no hi són. La solució és justament els que hi són, fer l'equip més fort, el caràcter que va vèncer el Bayer, la persistència sense premi del Pizjuán, la fe en el full de ruta de l'equip i, òbviament, la recuperació física dels lesionats i dels altres.