La situ­ació és curi­osa. El Barça és el club del món que té més res­pon­sa­bles o exres­pon­sa­bles de comu­ni­cació per metre qua­drat al club i resulta que vol tan­car hermètica­ment l'accés dels mit­jans de comu­ni­cació a qual­se­vol con­tacte amb els juga­dors i tècnics dels pri­mer equip de fut­bol. Alguna roda de premsa dels juga­dors i la com­pa­rei­xença obli­gada de l'entre­na­dor abans i després dels par­tits i poca cosa més. Ja n'hi ha prou. Si ja és difícil que es con­ce­dei­xin entre­vis­tes per­so­na­lit­za­des, ara no es vol que els mit­jans de comu­ni­cació acom­pa­nyin l'equip en els des­plaçaments. Es vagi lluny o a prop. És una decisió res­pec­ta­ble, però difícil d'enten­dre. Amb pocs argu­ments sòlids. Els peri­o­dis­tes tren­quen l'har­mo­nia. Veuen. Escol­ten. Ensu­men el que passa. El que es viu. Són mol­tes hores als aero­ports. Valo­ren com es reac­ci­ona després d'una victòria o d'una der­rota. Saben com es res­pon per un canvi o una suplència mal païda. Es poden valo­rar les rela­ci­ons per­so­nals entre els juga­dors, les acti­tuds... Hi ha esto­nes d'espera que també pos­si­bi­li­ten la con­vivència. D'altres que gene­ren alguna indis­creció mal accep­tada si es veu publi­cada. En cada viatge els juga­dors i tècnics ja acce­dei­xen a l'avió al marge de la resta i no es bar­re­gen amb els altres pas­sat­gers. Es fan una tren­tena llarga de viat­ges durant la tem­po­rada fut­bolística que ara no tin­dran d'acom­pa­nyants els mit­jans de comu­ni­cació si no els cal per omplir algun xàrter de llarg recor­re­gut i de preu alt. Mai no han estat barats, els viat­ges del Barça. Per a ningú. Ni per als socis blau­grana. Els segui­dors hi podran anar si tenen pla­ces dis­po­ni­bles. Els socis del Barça ja han reac­ci­o­nat i s'han quei­xat sovint del tracte rebut. Fins i tot ha estat argu­ment elec­to­ral en una cam­pa­nya a la pre­sidència de club. No s'ha tin­gut mai cap deferència cap als socis en els des­plaçaments de l'equip. Al con­trari. Alguns s'han sen­tit mal­trac­tats si han fet l'esforç econòmic de viat­jar amb l'equip blau­grana. També és veri­tat que les mobi­lit­za­ci­ons impor­tants dels segui­dors blau­grana només són per a les grans finals. Hi ha poca tra­dició d'acom­pa­nyar l'equip en la lliga, per exem­ple. Els peri­o­dis­tes ja se sap que no podran com­par­tit viatge amb l'expe­dició ofi­cial. Ni en la lliga ni en la copa. Ni a Europa.

Els entre­na­ments ja fa temps que no són oberts. Ni als mit­jans ni als socis. Ho són par­ci­al­ment alguns dies i durant un quart d'hora. És clar que els tècnics recla­men inti­mi­tat per tre­ba­llar i l'aïlla­ment abso­lut en el tre­ball diari. No accep­ten cap fil­tració a l'exte­rior. De cap mena. A l'ene­mic ni aigua, deuen pen­sar. No volen que ningú esti­gui al cor­rent del que fan o de com ho fan. Vés a saber si en més d'una ocasió el peri­o­disme espor­tiu no s'ha gua­nyat a pols aques­tes deci­si­ons que els allu­nyen dels pro­ta­go­nis­tes. Algú pot pen­sar que tot ple­gat és un ana­cro­nisme en els temps que cor­ren. Sem­pre s'acaba sabent tot.