Luxemburg
El realisme màgic ha arribat finalment a Twitter. Amb només 140 caràcters n'hi ha prou per pintar la vie en rose. A la Rioja s'hi esforcen i promouen aquests dies la campanya #AplaudamosaPique en el partit que Espanya jugarà demà a Logronyo contra el temible Gran Ducat de Luxemburg, un país que no arriba al mig milió d'habitants i que té menys de la meitat de la superfície de les comarques gironines. Qui diu, doncs, que els països petits no són viables? Fins i tot el president d'Europa –comissió europea, per ser més precisos– és un luxemburguès.
El debat a Espanya és tan simplista com aquest: aplaudir o xiular Piqué. Si parléssim d'Artur Mas, per dir un nom a la babalà, el debat s'acabaria aviat. Però els mitjans hispànics no es pregunten –potser és demanar massa– com és que Luxemburg és un estat independent? Un país envoltat de superpotències com ara Alemanya i França i que té tres idiomes oficials no és una anomalia que la constitució, la que sigui, hauria de prohibir? Com és que Carles I –ara revisat històricament a l'alça per una televisió pública– va deixar que aquests quatre gats que no són ni ben bé alemanys, ni ben bé flamencs, ni ben bé francesos acabessin declarant-se independents? Per què no s'uneixen amb els territoris del seu voltant per tenir una selecció de futbol més forta? No estan cansats de perdre sempre? Com és que un país sense turisme ni bombolla immobiliària té un PIB molt més alt que l'espanyol? Com és que l'OTAN els accepta? Com és que poden fer servir l'euro i no se'ls obliga a usar una altra moneda estrambòtica? En quina mesura no corren el perill en qualsevol moment de ser expulsats a l'espai sideral? Com és possible que tinguin dos premis Nobel?
I si aquestes preguntes són massa incòmodes, sempre se'n poden fer d'altres. Com és que no fem boicot als seus productes? Per què no envien la meitat dels seus ingressos a les comunitats autònomes d'Espanya? Per què l'exèrcit espanyol no garanteix l'unitat del gran ducat? Per què els luxemburguesos no tenen por d'Espanya, ni tan sols de l'equip de futbol? Per què el seu president no rendeix comptes davant del Tribunal Constitucional? Per què no hi ha falangistes incrustats en els partits de dretes? Per què condemnen tots els feixismes dels anys quaranta? Com és que no han assassinat mai cap president escollit democràticament? Com és que no hi ha separatistes? Com és que no condecoren verges? Com és que la corrupció està mal vista? Com és que no honoren els nazis que tan gentilment els van ocupar?
La qüestió, amics de la Rioja que ara sembleu tan comprensius amb Piqué, és si accepteu que si demà ve Luxemburg a jugar un altre dia podrà venir Catalunya i sonaran Els segadors a Las Gaunas. #AplaudamosaCataluña us proposo ja com a futura campanya per escampar el fair play a les terres de la Rioja. Respectar la llibertat de pensament dels jugadors de futbol no hauria de ser un gest d'heroisme, només faltaria. Als catalans, com als jugadors de Luxemburg, no ens preocupa gaire si guanyarem o perdrem, ens preocupa si som o no som, si ens deixeu ser o no ens deixeu ser. Visca Luxemburg.
