La Lliga Endesa arrenca dissabte, i ahir l'ACB deia que amb 54 cares noves. 54! Quina passada. Miro la llista i de catalans en trobo... dos: Albert Sàbat (Joventut) i Sergi Pino (Andorra) i d'espanyols, dos més: Andrés Rico (Guipúscoa) i Tomeu Rigo (Sevilla). 4 de 54. No hi ha en tota la LEB més jugadors que puguin ser cares noves de l'ACB? I dels forans que aterren, així d'entrada, faig una pregunta oberta: quants donaran més que, per exemple, Salva Arco? De vegades els clubs s'obsessionen pensant que el que ve de fora és millor que el que hi ha aquí. Error. A més, els que són de casa donen sempre un plus d'implicació, sobretot en moments complicats, que és difícil de trobar en els que són simples mercenaris –en el bon sentit de la paraula, que vénen per treballar jugant a bàsquet–. I que molts clubs ho facin realment m'és igual. Però no l'ICL Manresa. Per l'aficionat del Bages ha de ser complicat identificar-se ara amb els seus jugadors, a diferència del que passava abans amb Peñarroya, Creus, Singla... o amb tècnics com Ponsarnau.L'altre dia vaig veure un amistós del Manresa i em va saber greu. Estic segur que al director esportiu, el gerent i el president els agradaria com a mi tenir un equip de gent de la casa o de jugadors reconeguts i potser no pot ser. Chase Simon, Maksym Sandul, J.J. García, Jermanine Thomas, Ricky Sánchez, Ruslan Otverchenko, Dejan Musli... No coneixia ningú! És per això que avui vull aplaudir el fitxatge i el retorn de Román Montañez, un refent al Nou Congost, i la continuïtat d'Àlex Hernández, un manresà més després de sis anys. El tècnic, Ibon Navarro, també és nou i és un encert el retorn d'Aleix Duran, home de la casa, com a ajudant. Vaig intentar anar a desfogar-me a la graderia amb el president, Josep Vives, però vaig recordar que després de tretze temporades ell tampoc hi és. Doncs això, que de Manresa conec Montañez, Àlex i... poc més.