S'acostuma a atribuir una part de l'èxit, qui sap si la definitiva, a la capacitat de ser al lloc indicat el dia adequat. De ben segur que Albert Sàbat va deixar de creure en aquesta teoria –si és que hi ha cregut mai– fa un parell d'estius. Com a mínim. El base llagosterenc precisament ha estat els últims quatre estius “al lloc indicat i el dia adequat”, assolint quatre ascensos a la Lliga Endesa seguits amb tres equips i sent titular indiscutible (Iberostar, Lucentum i Burgos). Però ni l'equip canari va apostar per ell per fer el salt l'estiu del 2012, ni els altres clubs van poder certificar als despatxos el que s'havia guanyat a la pista. Tant és així que, després del darrer ascens, els dos últims van desaparèixer del mapa del professionalisme.

La sensació de viure instal·lat en un bucle va accentuar-se quan va firmar, a final d'aquest juliol, pel Melilla, un dels equips més potents de la LEB Or. Ningú té cap dubte en la categoria que és un base desequilibrant i dominant, però en l'ACB no se li donava l'alternativa. Que si físicament les passaria magres, qui si li mancava defensa, i així passaven anys i temporades. Però, i el talent, què? Qui es fixava en el que li podia aportar i deixava de centrar-se tan sols en els seus punts dèbils? I al final, el Fiatc Joventut s'hi ha atrevit. Quan li van fallar els primers noms de la llista –tot sigui dit–, però va fer el pas. Decididament. I no tan sols s'ha trobat un jugador que s'adapta al seu estil de joc, sinó que té unes ganes boges de menjar-se el món. Òbviament, no sempre tindrà una incidència tan alta en una victòria com dissabte passat –l'scouting a l'ACB és terrible després del primer mes–, però era evident que el seu talent tenia lloc en l'elit. Un altre cop. Perquè Sàbat ja havia estat en la competició, si bé ha passat més d'una dècada de l'últim partit –un Casademont-Gran Canària, de la temporada 2004/05– i quasi dotze anys i mig del seu debut, a la Fonteta. Va ser Juan Llaneza qui li va donar l'alternativa per la lesió de Xavi Vallmajó. Diumenge hi tornarà, després de molt picar pedra per pistes de la LEB. Ara té 30 anys i molta més maduresa. Sap que és el tren i no el deixarà passar. Per convicció i perquè, per fi, un club de l'ACB ha estat valent amb ell.