Dels àrbitres de futbol hi ha un fet característic que ja denota la seva admissió de parcialitat. Els col·legiats de la federació catalana no poden xiular partits del Barça o de l'Espanyol i els de Madrid no poden arbitrar partits del Real Madrid o de l'Atlético i així a tot arreu. La norma és una esmena a la totalitat de la capacitat dels jutges –sí, avui parlem de jutges–. I no passa res. Avui pau i demà glòria. Es dóna per fet que si un àrbitre català xiula el Barça podria tenir certa debilitat per l'equip de la seva terra. Aquest és el nivell. Se'ls dóna per inútils com a jutges imparcials abans de començar i tot. A partir d'aquí, qualsevol altre comentari seria sobrer. Posats a ser tan escrupolosos amb els àrbitres també estaria bé saber de quin equip són realment. Tampoc costa gaire esbrinar-ho, almenys estadísticament. Qualsevol enquesta a les escoles espanyoles ens dóna una aclaparadora superioritat del Madrid respecte als altres clubs. I quan els nens creixen i es fan àrbitres no canvien d'equip i com que no són aptes –segons les seves pròpies lleis– per actuar amb imparcialitat, passa el que passa.

Però a Espanya hi ha jutges pitjors que els de futbol, que al final només són còmplices necessaris perquè el club que més bé controli els ressorts del poder comenci la lliga amb deu o dotze punts més que els rivals. Si els col·legiats del futbol espanyol s'autoconsideren parcials, què hem de dir dels altres jutges, els de veritat, els que qualsevol dia em poden agafar a mi o a qualsevol de vosaltres per banda? Ara ja en tenim proves escrites –gràcies companys del TSJC–del que pot passar. Resulta que, com els de futbol, no són capaços de mantenir la seva capacitat de raciocini quan les condicions no són angelicals. Us imagineu un àrbitre queixant-se que el públic del Camp Nou, del Calderón o de San Mamés crida massa i que això l'intimida? Què passaria si un col·legiat fes un comunicat per demanar a la junta del Barça que s'abstingui de protestar les accions que no li agraden?

Els membres del tribunal cometen un error sorprenent si considerem que són gent amb estudis i tenen una llarga trajectòria. Escriuen que el qüestionament de la seva independència és “inadmissible”. Però, ai las!, el mateix comunicat és la prova que no són independents. Si la justícia és cega, per què els jutges miren al seu voltant abans de xiular un penal? Potser perquè el penal s'ha comès fora de l'àrea, molt més fora de l'àrea que el de Guruceta?

Tot i que ells tenen la televisió per veure la jugada del 9-N repetida mil vegades, no observen amb temor el públic que hi ha als carrers astorat perquè aquesta jugada pugui acabar amb la pilota al fatídic punt d'11 metres. De qui tenen realment por és dels espectadors que els miren des de la vorera sinó des de despatxos de partits polítics, mitjans de comunicació, empreses de l'IBEX 35 i lobbies diversos. Contra aquests no veureu mai cap comunicat. Com els àrbitres de futbol, que tenen més por del designador que no pas de l'espectador.

Per moltes grans paraules que ens venguin sobre la pau, la llibertat i la separació de poders sempre hi haurà els que manen i els que obeeixen. I ells estan al mig.