‘Allô', Competència?
Tan amatents que estan les autoritats de Competència perseguint posicions dominants en el mercat tecnològic o de les telecomunicacions, i no sento que cap alci la veu davant el monopoli de facto en què s'ha convertit Movistar TV, la plataforma amiga del govern del PP, pel que fa als drets de l'esport televisat.
És clar, la paraula clau és amiga. El PP, el mateix que decretava que el futbol era d'“interès general” –l'anomenada llei Cascos del 1997–, que movia tots els fils possibles per tancar a la presó Jesús de Polanco (Prisa, Canal Plus), ara s'oblida de tot. Fagocitat Canal Plus per Telefónica (Movistar TV, ara Movistar Plus), ja no hi ha inconvenient perquè aquesta plataforma de pagament es quedi tot l'esport de primer nivell. Si no ho impedeix qui té atribucions per fer-ho, que són les fins ara absents autoritats de defensa de la competència. De l'Estat espanyol i d'Europa. La impunitat del PP és tan gran que s'ha permès legislar l'obligatorietat que els clubs de la LFP venguin conjuntament els seus drets d'imatge. A Movistar +, per descomptat. Amb una vulneració flagrant del dret a la informació que ja s'està passant per alt.
L'estratègia és clara. Si algun operador té possibilitats de comprar i comprar, pagar i pagar, fins i tot al preu de posar el compte d'explotació en crisi per un temps, és Telefónica. Quan Movistar Plus ho tingui tot en exclusiva (li falta la Champions, l'Eurolliga de bàsquet i poca cosa més) i dels esports més mediàtics (futbol, bàsquet, F-1, Moto GP, handbol...) la resta de cadenes es quedaran amb un contingut esportiu tan minso o tan de segon nivell que deixaran de ser rivals. O, directament –Esport 3– deixaran de ser, d'existir. La quadratura del monopoli.
L'última adquisició de Movistar Plus són els drets de la Lliga Endesa. Un exemple perfecte del que acabo d'exposar. Per molt incompetents que fossin els anteriors gestors de l'ACB en el seu intent de comercialitzar els drets de la lliga, els 2 milions que n'obtenia no tenen res a veure amb els 46 per tres anys que han signat amb Movistar Plus. La gent de màrqueting dirà el que li sembli, però el valor objectiu dels drets d'imatge de l'ACB no és de 46 milions. I no s'hi val a camuflar-ne la meitat com a patrocini.
Fa tot l'efecte que estem al davant d'una altra bombolla i que més tard que d'hora punxarà. Fa un parell de dècades, els clubs de l'ACB van viure el seu millor moment econòmic gràcies a Canal Plus i un contracte multimilionari. L'operador de pagament tractava el bàsquet amb gran professionalitat, interès i mitjans, però el mercat no estava prou madur per assumir que calia pagar per veure televisió i aquell contracte es va acabar i no es va renovar. Ara, els clubs es freguen les mans preveient que els vindran uns ingressos que no tenien. Veurem fins quan, i si quan s'acabi punxant aquesta segona bombolla que s'entreveu, no en surten més malparats del que ja ho estan. Ens val d'exemple de la crisi del 2008, de la qual els rics n'han sortit encara més poderosos i la resta som més pobres del que érem sense que ningú ens defensi dels monopolis del segle XXI.