Opinió

Èpica

L'engendre, que recomano amb fervor, es titula ‘United Passions', i se suposa que pretén explicar vida i miracles de la FIFA

La comèdia invo­luntària, gènere cine­ma­togràfic que, com ja sabran, con­sis­teix a fer petar de riure el res­pec­ta­ble per raons abso­lu­ta­ment allu­nya­des, si no opo­sa­des, de les inten­ci­ons dels res­pon­sa­bles del film, compta des d'ara mateix amb un clàssic ins­tan­tani que mereix ser res­se­nyat aquí. Perquè la que ja pot ser con­si­de­rada obra mes­tra abso­luta d'aquest difícil regis­tre l'ha per­pe­trat ni més ni menys que la FIFA de l'ara suspès Joseph Blat­ter, que entre els seus últims ser­veis a la causa del fut­bol va deci­dir enri­quir el seu lle­gat amb un film tes­ta­men­tari. O evan­ge­lit­za­dor, com vul­guin.

L'engen­dre, que reco­mano amb fer­vor, es titula Uni­ted Pas­si­ons, i se suposa que pretén expli­car vida i mira­cles de la FIFA. I dels seus prin­ci­pals pro­fe­tes: Jules Rimet, Joao Have­lange i, és clar, Blat­ter. Atenció al repar­ti­ment: al pri­mer, que va parir el mun­dial, l'inter­preta Depar­dieu amb la mateixa bon­ho­mia amb què fa d'Obèlix; al segon, un juràssic Sam Neill que, ho cre­guin o no, no és bra­si­ler sinó aus­tralià, i al més famós i mal­des­tre imi­ta­dor de CR7, el taran­tinià Tim Roth, que també pas­sava per allà. Un càsting tro­nat, sí –i de pasta no en fal­tava, amb un pres­su­post de 20 mili­ons d'euros, 18 a càrrec de la FIFA–, però no tant com el guió, que salta dècades com Messi per sobre les cames dels defen­ses, i que pre­senta Blat­ter com un heroi modest, sofert i incomprès, capaç d'acon­se­guir diners de sota les pedres, però mai per a ell, sem­pre pel bé del fut­bol. En un dels high­lights del film, se'l veu tan­car un acord clau de patro­cini en una cita fur­tiva a l'auto­pista, com qui con­tracta un sicari. I no és l'únic moment en què la pel·lícula remet al cinema de gàngs­ters. Les con­ver­ses entre Blat­ter i Have­lange, a qui es pinta com un tirà per des­ta­car per con­trast el tarannà ober­tu­rista de l'hereu, sem­blen con­ver­ses entre padrí i con­si­gli­ere –a saber si no és una mal­dat del collat direc­tor, un tal Frédéric Aubur­tin que ja ha fet acte de con­trició–. El desen­llaç, però, ho supera tot: Blat­ter té la premsa asset­jant-lo, ene­mics ati­ant sos­pi­tes con­tra ell i mitja orga­nit­zació en con­tra. Però sense que mai s'acabi d'enten­dre com gira la truita i obté els vots per ser ree­le­git. Sí, amics, Blat­ter és el bo i el clímax on emer­geix vic­toriós con­tra pronòstic és una tris­tota assem­blea de la FIFA. Èpica pura.

Per algun estrany motiu, aquest psi­cotròpic exer­cici de pro­pa­ganda cor­po­ra­tiva que faria aver­go­nyir Leni Rie­fenst­hal –per la falta d'estil, dic–, es va pre­sen­tar l'any pas­sat a Canes, on es veu que l'esbron­cada va ser èpica, també. La cosa havia d'arri­bar als cines coin­ci­dint amb el mun­dial, però suposo que la ver­go­nyeta, ati­ada per l'estre­nyi­ment del cer­cle con­tra Blat­ter et al, ho va impe­dir. Aquest estiu es va estre­nar final­ment als Estats Units: el pri­mer cap de set­mana va recap­tar 607 euros. El suspès Blat­ter no ha con­fes­sat, per ara, però Roth, el seu sòsia de ficció, sí. Diu que ell ho va fer només per diners.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)