La comèdia involuntària, gènere cinematogràfic que, com ja sabran, consisteix a fer petar de riure el respectable per raons absolutament allunyades, si no oposades, de les intencions dels responsables del film, compta des d'ara mateix amb un clàssic instantani que mereix ser ressenyat aquí. Perquè la que ja pot ser considerada obra mestra absoluta d'aquest difícil registre l'ha perpetrat ni més ni menys que la FIFA de l'ara suspès Joseph Blatter, que entre els seus últims serveis a la causa del futbol va decidir enriquir el seu llegat amb un film testamentari. O evangelitzador, com vulguin.

L'engendre, que recomano amb fervor, es titula United Passions, i se suposa que pretén explicar vida i miracles de la FIFA. I dels seus principals profetes: Jules Rimet, Joao Havelange i, és clar, Blatter. Atenció al repartiment: al primer, que va parir el mundial, l'interpreta Depardieu amb la mateixa bonhomia amb què fa d'Obèlix; al segon, un juràssic Sam Neill que, ho creguin o no, no és brasiler sinó australià, i al més famós i maldestre imitador de CR7, el tarantinià Tim Roth, que també passava per allà. Un càsting tronat, sí –i de pasta no en faltava, amb un pressupost de 20 milions d'euros, 18 a càrrec de la FIFA–, però no tant com el guió, que salta dècades com Messi per sobre les cames dels defenses, i que presenta Blatter com un heroi modest, sofert i incomprès, capaç d'aconseguir diners de sota les pedres, però mai per a ell, sempre pel bé del futbol. En un dels highlights del film, se'l veu tancar un acord clau de patrocini en una cita furtiva a l'autopista, com qui contracta un sicari. I no és l'únic moment en què la pel·lícula remet al cinema de gàngsters. Les converses entre Blatter i Havelange, a qui es pinta com un tirà per destacar per contrast el tarannà oberturista de l'hereu, semblen converses entre padrí i consigliere –a saber si no és una maldat del collat director, un tal Frédéric Auburtin que ja ha fet acte de contrició–. El desenllaç, però, ho supera tot: Blatter té la premsa assetjant-lo, enemics atiant sospites contra ell i mitja organització en contra. Però sense que mai s'acabi d'entendre com gira la truita i obté els vots per ser reelegit. Sí, amics, Blatter és el bo i el clímax on emergeix victoriós contra pronòstic és una tristota assemblea de la FIFA. Èpica pura.

Per algun estrany motiu, aquest psicotròpic exercici de propaganda corporativa que faria avergonyir Leni Riefensthal –per la falta d'estil, dic–, es va presentar l'any passat a Canes, on es veu que l'esbroncada va ser èpica, també. La cosa havia d'arribar als cines coincidint amb el mundial, però suposo que la vergonyeta, atiada per l'estrenyiment del cercle contra Blatter et al, ho va impedir. Aquest estiu es va estrenar finalment als Estats Units: el primer cap de setmana va recaptar 607 euros. El suspès Blatter no ha confessat, per ara, però Roth, el seu sòsia de ficció, sí. Diu que ell ho va fer només per diners.