Signa la samarreta
No sé qui, com o quan va començar aquest costum d'intercanviar-se les samarretes entre els jugadors de futbol, al final del partit. La tradició està més que consolidada i en aquest esport ningú no se sorprèn que al final del partit els jugadors es passegen mig despullats per la gespa amb la samarreta del rival sense posar o posada del revés –encara recorde jo l'època en què els jugadors no tenien cap problema a posar-se les samarretes contràries però quan allò va començar a provocar fotos curioses es va acabar.
Fins on sé i m'he fixat, aquest costum d'intercanviar-se les samarretes no s'havia traslladat de manera massiva a altres esports però aquest cap de setmana el New York Times explica que ara és la gran moda entre els jugadors de l'NFL i no només això: a més a més, les samarretes, les signen allí mateix al camp. O siga que no només t'emportes la samarreta del rival, sinó que te l'emportes signada –i per tant supose que l'hauràs de conservar suada i bruta–, i Déu n'hi do com suen i s'embruten els jugadors de futbol americà.
Igual el costum pren també a Europa i a partir de qualsevol dia els jugadors han de preveure que necessitaran un retolador per signar les
samarretes que intercanvien. Una samarreta de Messi usada i signada supose, dic jo, que deu tenir més valor encara. Si ara ja veus partits en els quals alguns jugadors persegueixen, només de sonar el xiulet final, el crac del Barça fent aquell gest de “va!, dóna'm la samarreta…”, imagineu-vos com perseguirien encara més la samarreta signada. Amb la qual cosa aquesta sensació que tens a voltes que més que adversaris semblen fans evidentment que seria més gran encara.
(Per cert, que sempre m'he preguntat què fan amb tantes samarretes els jugadors. Alguns deuen tenir armaris sencers plens de roba dels rivals o caixes i més caixes…)