Fer Espanya ‘merengue'
Amb un bigotet és clavadet a José María Aznar. Però ell és José Manuel Soria, el titular de la cartera d'Indústria, Energia i Turisme del govern d'Espanya. A la sortida del Consell de Ministres en què es va aprovar l'adjudicació d'un canal de TDT en alta definició a Real Madrid TV, un periodista li va qüestionar directament: “Un canal de TDT d'abast nacional per a un club de futbol?” I ell, el senyor ministre, va respondre que en aquesta decisió (transcric literalment): “La discrecionalitat es propera a zero perquè ve de la mesa tècnica, i és bo que sigui així.” És a dir, que l'adjudicació es basa en criteris purament tècnics! A banda que el greuge comparatiu és evident –les possibilitats de qualsevol altre club de futbol d'accedir a una concessió d'aquest calibre són igual a zero–, són moltes les incògnites, tant de programació com, i sobretot, de viabilitat econòmica, etc., que planen sobre el nou canal merengue tal com ja han fet notar alguns mitjans madrilenys.
A qui volen enganyar? Els indicis són elementals per sospitar que es tracta d'una decisió absolutament arbitrària, que respon a un criteri històric i a un pla estratègic molt ben calculat. Sobre el primer, no hi ha cap novetat a afegir: el club fundat pels germans Padrós ha estat, és i serà l'equip del govern d'Espanya. Aquesta és una taca que embruta la seva història, per molt que els pesi i per molt que un corrupte de la talla de Joseph Blatter, soci d'honor de l'entitat, els nomenés “club del segle XX”.
Sobre el segon criteri, remuntem-nos a un article publicat al diari As (12/10/2011) i signat per un tal José Ignacio Wert –els sona?– amb el títol: Per què ens odien? L'exministre d'Educació, Cultura i Esport començava el seu relat sense complexos: “Els que em coneixen saben que sóc un hooligan madridista.” Tota una declaració de principis abans d'entrar en matèria: “Ens estimen menys i, presumiblement, ens odien més per raons que tenen alguna a veure amb el joc de cada un, però que, sobretot, es relacionen amb el relat que els mitjans han construït sobre les entitats, sobre el Madrid i sobre el Barça.” I conclou: “El Barça de Guardiola ha aconseguit una cosa que el Madrid ni tan sols ha intentat: construir un relat.” Això ho escrivia el mateix senyor que, quan era ministre, va amenaçar “d'espanyolitzar els nens catalans”.
Aquesta és la idea. El senyor Pérez Rodríguez no en tenia prou amb la caverna mediàtica vomitant bilis merengona diàriament. Ara es tracta de fer un pas més i iniciar la croada per merenguizar Espanya (ho conjuguen així) tot convertint a la causa tots els espanyolets que es deixin. És la missió. Mariano Rajoy reconeixia sense cap rubor davant d'uns periodistes de The Economist (juny del 2014), que si les coses van malament al Real Madrid i al seu president “és dolent per a Espanya i per a mi”. I ara, el ministre Soria (que ha estat denunciat per agricultors, ramaders i ecologistes de Cantàbria, que l'acusen d'obstaculitzar la investigació del defensor del poble en un assumpte relacionat amb el fracking, sigui dit de passada) ens garanteix la imparcialitat del govern en la decisió que ens ocupa... Fantàstic!
Cavallers meus (i, com diria el gran Grouxo, “permetin-me que els digui cavallers, perquè no els conec gaire”), com a mínim tinguin la decència de no prendre'ns per imbècils.
