El Barça va acotar el cap, submís, quan la UEFA li va imposar una multa de 30.000 euros perquè els seus aficionats van mostrat banderes estelades en la final de la lliga de campions que l'equip de Luis Enrique va guanyar al Juventus el 6 de juny a Berlín. El Barça va voler jugar la carta de la negociació, de la pedagogia, d'intentar explicar a la UEFA què era això de les estelades. No calia ser un geni, un expert en futbol internacional o en política per saber que la via que va triar el Barça, a més de ser indigna, era inútil. No es va recórrer la sanció. Es va voler dialogar. Es va confiar amb vés a saber quina capacitat de negociació de l'equip encapçalat per Albert Soler –exresponsable polític de l'esport espanyol en l'última etapa del govern Zapatero, a qui es poden aplicar molts qualificatius, però mai el de sobiranista–. I el temps ha demostrat que de negociar, res de res.

Tothom sabia que en el primer partit de la Champions 2015/16 que el Barça jugués al Camp Nou tornarien les estelades. I el dia va ser el 29 de setembre, contra el Bayer Leverkusen. I aquest cop, de regal, a més d'estelades, també hi va haver una immensa xiulada contra l'himne de la Champions, aquesta musiqueta carregosa que hem d'aguantar abans de cada partit. El delegat de la UEFA, un gal·lès, va prendre nota i dilluns van tenir la resposta a la submissió de la directiva de Josep Maria Bartomeu i a les inútils negociacions d'Albert Soler i companyia: 40.000 euros més de multa.

Si el Barça arriba fins a la final de la Champions d'aquest any encara jugarà cinc partits més d'aquesta competició al Camp Nou. Que vagi preparant el talonari, el Barça. Perquè el soci, l'aficionat, es va emprenyar molt amb la primera sanció –amb la UEFA per dictadora, amb la directiva blaugrana per covarda– i la indignació no s'aturarà. Ni les protestes, ni les xiulades, ni les estelades. Aquest cop, com a mínim, el Barça ha reaccionat amb dignitat davant la UEFA i ha dit que recorrerà fins on faci falta per defensar la llibertat d'expressió dels seus aficionats.

La UEFA diu que els aficionats del Barça fan política quan mostren estelades al Camp Nou. I tant. Igual que en fan ells quan multen l'exhibició d'una bandera que no està prohibida. Si demà passat el Camp Nou s'omplís de banderes pirates, considerarien que és una mostra de suport al capità Drake o a Barbanegra?

La UEFA, com la FIFA i com el mateix COI són organismes esportius, però també polítics. Són els que preserven el poder dels estats en el món de l'esport. Des del1996, el COI només reconeix el comitè olímpic d'un estat si aquest ha estat reconegut abans per l'ONU. La seva autonomia –i la de la FIFA i la UEFA en una reacció en cadena– està limitada pel que fa un ens polític com és l'ONU. Amb aquests precedents, acusar els espectadors d'un partit de futbol de fer política és, com a mínim, vergonyós.