Un club de futbol molt important d'Europa és sancionat per motius polítics. Abans de presentar qualsevol recurs el que ha de fer aquest club –els sancionadors i recaptadors poden ser abusius però no ximples– és ingressar la multa en qüestió, posem-hi que parlem de 40.000 euros. Qualsevol semblança amb la realitat, ja ho diuen, és pura coincidència. Amb un burofax amb amenaces de portar-me als tribunals pertinents ja en vaig tenir prou.

Què pot fer aquesta unió de federacions, concretant una mica allò de què parlem, amb 40.000 euros? Coneixent com les gasten (mai més ben dit) el recorregut dels diners està cantat. Un senyor, posem-hi un senyor basc amb aire botifler i famós haver agredit Cruyff, es dirigeix a un caixer bancari de Nyon, encantadora ciutat suïssa a la riba del llac Leman on hi ha més bancs que llocs per prendre un cafè. El nostre protagonista té accés directe, una cosa semblant a les targetes del senyor Rato, als diversos comptes de l'organisme que recapta sancions com la que avui ens ocupa. Abans de treure els bitllets, els més grossos del catàleg, mira als costats i se'ls posa a la maleta. 40.000 euros d'una tacada. Pim-pam.

Amb els diners ben guardats, el senyor es col·loca un barret negre, es posa ulleres de sol i truca el xofer. Cap a l'aeroport, que hi falta gent. L'home misteriós, al qual direm V, just acaba de ser ascendit al càrrec de president perquè el seu antecessor, un francès que semblava immaculat, està acusat de corrupció. Qui ho hauria dit? Un corrupte en la màfia organitzada? Ara, com a hereu de l'imperi que cobra, o extorsiona –això segons la interpretació de cadascú– també s'ha proclamat president d'una gran trobada esportiva que tindrà lloc a Rússia el 2018.

V, doncs, vola cap a Rússia amb els 40.000 euros a la maleta. Mentre fa un son a la classe business medita alguns dels temes de negociació amb els senyors russos, que tenen les seves particularitats. Un cop a les oficines de Moscou tracten alguns temes menors mentre els criats porten caviar i altres productes de la terra. Es va fent de nit. Tothom fa cara de cansat. El vodka, però, fa miracles. V va mirant la maleta amb els 40.000 euros i pensa en la seva àmplia suite al Ritz de la plaça Roja.

Finalment, demana la paraula. “Deixeu-vos de tecnicismes i no perdem més el temps”, diu finalment amb veu alta. “Avui, convido jo.” Grans aplaudiments i xerinola, que diríem aquí. Comencen a arribar taxis i limusines a l'oficina oficial i les cares canvien. S'envien cap a casa, donant-los les gràcies pel seu esforç i perseverança, els tècnics i treballadors de l'oficina –òbviament tots cobren menys de la meitat dels 40.000 euros que V porta a la preuada maleta–. Els senyors importants, els amics de Putin i també els que vénen de fora, es dirigeixen a un conegut local de la vida nocturna moscovita. No cal dir noms. V lliura la maleta a un boxejador soviètic retirat que hi ha a la porta. Aquest fa un gest d'aprovació. V i la comitiva entren per la porta gran. Comença la festa. Primer arriba l'alcohol, després una pols –o potser sucre–semblant a la farina i finalment unes noies de bon veure. Són diners ben gastats, pensa V.